Des del Campanar

Anna Mompart
Anna Mompart    /    2015-12-26
Del 20D

Una vegada més no s'han complert ni les enquestes, ni les expectatives. El relat dels possibles suports i coalicions ha estat superat pel resultat de les urnes. Només en Duran i Lleida ha reconegut la derrota, però quasi tots han perdut. Els que més han perdut són aquells que confonen la participació amb la intromissió, la pluralitat amb la ingovernabilitat, les forces emergents amb la inexperiència, la majoria absoluta amb l'estabilitat, els escons amb objectes de canvi, els ciutadans amb votants i l'Estat amb la Constitució.
Són els mateixos que critiquen la minoria en què l'Ada Colau o la Manuela Carmena dirigeixen les ciutats de Barcelona i Madrid o que desaproven el pactisme entre Junt pel Sí i la CUP al Parlament de Catalunya. Són els guanyadors que han perdut la majoria absoluta i que ara són també una minoria, després d'una legislatura governant amb prepotència i supèrbia mitjançant Reials decrets lleis. I són també els de l'oposició que no han aprofitat aquests anys per construir xarxes, crear aliances i dialogar amb la resta de partits. Ara potser se n'adonaran que sense companys de viatge no van enlloc i que menystenir els adversaris no et fa mai més fort, sinó que sempre debilita. I ara serà difícil que PP i PSOE trobin on arrambar-se. La pluralitat és més representativa de la diversitat social i és més democràtica perquè convida i obliga al diàleg i al pacte. Aquestes noves Corts són, malgrat la llei electoral que afavoreix el partit més votat i reforça el bipartidisme i l'alternança, més plurals i més democràtiques, per decisió ciutadana.

Els catalans hem anat a votar tres vegades aquest any 2015, i en tots els casos els resultats mostren que estem amb el canvi, i d'una manera constant i radical com mai abans ho havíem estat. Els nous ajuntaments són més d'esquerres: Ciutadans no governa en cap ajuntament; Pontons, a l'Alt Penedès és l'únic municipi català manat pel PP, i Convergència i Unió, a més de Barcelona va perdre el maig prop d'un centenar d'alcaldies. El Parlament de Catalunya té majoria independentista (no només nacionalista o sobiranista, independentista), amb dificultats per posar-se d'acord però en constant diàleg entre Junts pel Sí i la CUP que, esperem, reïxi aviat. Diumenge passat Catalunya ha contribuït a la renovació del Congrés dels Diputats: dels 47 escons catalans, 12 seran ocupats per diputats d'En Comú Podem; 9 per ERC, que triplica els de 2011; 8 per al PSC i Democràcia i Llibertat, que en perden 6 i un respectivament; i 5 per al PP i Ciutadans, el PP en perd 6.

És entretingut comparar la distribució relativa del vot a cada partit sobre el total de vots emesos a les eleccions al Congrés dels Diputats a Vilanova i la Geltrú, Garraf, Catalunya i Espanya. El 28,5% dels votants vilanovins han elegit En Comú Podem, el mateix percentatge que el conjunt d'Espanya ha votat al PP. Aquesta nova formació ha estat el partit més votat en tots els municipis del Garraf. El percentatge de vots a Ciutadans ha estat més elevat al Garraf (16,4%) que al conjunt d'Espanya (13,8%), a Cubelles i Sitges ha estat el segon partit més votat. El PSC-PSOE i, especialment, el PP no tenen el pes relatiu que sí obtenen a Espanya. Quant als partits independentistes, els vots a Democràcia i Llibertat a Vilanova i la Geltrú i al Garraf són relativament més baixos que al conjunt de Catalunya, mentre que els d'ERC són similars.

Ara els elegits han de demostrar que els ciutadans no ens hem equivocat en fer-los el nostres representants. Que s'asseguin a parlar, que discuteixin de programes electorals, que apropin parers i que governin en el nostre nom, per a nosaltres.