Des del Campanar

Anna Mompart
Anna Mompart    /    2015-10-01
Interpretar

Una de les definicions del verb interpretar és la de "representar un paper, especialment un text dramàtic". I dramàtic han estat per alguns els resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya de diumenge passat. Els mateixos que ara insisteixen a interpretar-les com a unes eleccions plebiscitàries i que l'any passat van negar-nos el dret de fer un referèndum o una consulta i vam haver d’acabar fent un procés de participació ciutadana, el 9N. Aquests sí que en saben d’interpretació, interpreten les lleis, els números i, fins i tot, la realitat.
Els mateixos que han fet la seva interpretant les lleis, totes les lleis, qualsevol llei sempre que els pogués donar algun rèdit. Han atonyinat tant la Constitució, que ara cap esmena, modificació o ampliació la pot retornar a la vida. Han transformat el Tribunal Constitucional en una Junta Inquisitorial depenent del poder polític, on s’hi ha abocat de tot: començant per l’Estatut d’Autonomia, passant pel Decret de la pobresa energètica i acabant per la Llei de l’Agència Tributària de Catalunya.

La interpretació dels números és tòpic de les nits electorals. Pocs reconeixen la pèrdua, perquè sempre tot és relatiu. Només cal triar la referència que més convé: els resultats de la darrera legislatura, de les expectatives, de les enquestes publicades o els d’aquells que estan pitjors que tu. Els percentatges es poden calcular a partir del Cens electoral, de la població empadronada, dels residents presents...una guerra de números per evitar que s’assoleixi el 50% dels vots del sí. Tant se val si a l’altra banda se sumen peres amb pomes, perquè no es tracta del sí i del no, es tracta d’oposar el no-sí al sí. Els escons no interessen, massa fàcil. Però 72 escons del Parlament de Catalunya estan ocupats per parlamentaris que tenen el clar mandat d’iniciar un procés cap a la independència de Catalunya. No són només catalanistes, sobiranistes o demòcrates, són parlamentaris independentistes. I tan simple que sembla i tan difícil d’explicar. El 28 de setembre els diaris internacionals escriuen sobre la victòria dels partits proindependència i la majoria absoluta dels separatistes en el nou Parlament, mentre que els mitjans de comunicació espanyolistes castiguen en Mas, empenyen el conflicte entre Junts pel Sí i la CUP i insisteixen en la divisió i el trencament de la societat catalana.

No han sabut vèncer el somni de molts de nosaltres que vam votar per la independència malgrat les amenaces, les pors, les intimidacions, les mentides, els enganys, les pressions. Ara, amb aquesta àmplia majoria, hem de ser capaços d’alliberar-nos d’aquestes interpretacions que ens empresonen per fer realitat els nostres somnis. Som d'una manera que ens sentim més còmodes en l'esforç per aconseguir que en la celebració de l'èxit. No és moment d'afluixar, ara és possible transformar el somni en realitat, crear un nou país més just, més pròsper i més lliure. Amb il·lusió és l'hora de governar-nos.