Des del Campanar

Conrad Rovira
Conrad Rovira    /    2018-01-20
Finançament

El problema de la política no ha estat tant el no saber resoldre el seu finançament com acceptar solucions que impedien canviar les antigues formes de repartiment del poder.
Els efectes dels errors en el finançament són coneguts. Tant els finançaments inconfessables com els deutes exagerats condicionen els partits. Els finançaments inconfessables faciliten l'existència de cúpules autosuficients a les què no els fa cap falta la democràcia interna i els deutes condicionen la política als interessos espuris dels creditors. Tot plegat condueix al manteniment dels esquemes de poder de sempre.

La nova política sembla que vol solucionar-ho però només sap resoldre l'equació amb austeritat, gairebé amb misèria, i un partit polític d'abast nacional amb voluntat de governar necessita molts més recursos que unes quotes pròpies d'un club de petanca.

On més s'ha manifestat la immaduresa de la nostra democràcia ha estat en aquest punt. Ningú formulava la pregunta correcte: " I això qui ho paga?". En el fons la dificultat que té la cultura mediterrània per parlar en públic de diners no és més que un reflex de la dificultat per parlar en públic de poder i la nostra democràcia inexperta ho ha patit.

La crisi econòmica i el procés d'alliberament nacional que estem vivint ha accelerat la transformació dels partits. Alguns han desaparegut, altres han nascut i altres s'estan adaptant. La vella política estava fortament vinculada a la burgesia des de Pere Portabella fins a Jordi Pujol passant pels Maragall i els Nadal. La nova fornada de polítics com Puigdemont i Junqueres tenen els seus orígens en la més estricta classe mitjana i aquest és un canvi molt important en el repartiment del poder polític a Catalunya. El pas següent ha de ser la corresponsabilitat en el finançament de la política.

La política ha generat desafecció. Avui, ningú dubte que la postura correcta de les forces econòmiques ha de ser l'equidistància. Una equidistància que més aviat sembla de control sanitari contra les infeccions que d'equanimitat i que, finalment, acaba facilitant el distanciament. Molts pensen que qui s'acosta individualment a la política és per interès i sovint és cert doncs en política, es vulgui o no es vulgui, hi ha nòmines enorme i legítimament atractives. El procés de canvi en el repartiment del poder que ha començat per dalt ha de continuar a l'àmbit local i costarà molt perquè a l'àmbit local hi ha racons i és on les relacions i les condicions personals contaminen més.

Continuar el procés de canvi en el repartiment del poder demana perdre la por i participar-hi bé sigui individualment o com a lobbies. ANC i Omnium són molt influents per la capacitat que tenen de fer sortir la gent al carrer per a reclamar la independència i també per la capacitat de finançar el procés. Qui paga els 11 de setembre?, qui paga els advocats?, Qui paga les multes pel 9N?, qui paga Brussel·les?. El finançament transparent és positiu. En aquest marc, els sectors econòmics, que tenen la capacitat de fer sortir la gent al carrer per treballar, s'han de mullar per actuar com a lobbies i fer efectiva i de forma transparent la part de les decisions col·lectives que els correspon.

En l'àmbit individual passa exactament el mateix. Ja som una democràcia madura i estem preparats per saber que res és de franc. La nova política que està prenent cos al nostre país demanda gent que vulgui influir des de l'intercanvi de treball per capacitat de decisió i només si n'hi ha prou desapareixeran els buscavides, les decisions inconfessables i els racons.