Des del Campanar

Conrad Rovira
Conrad Rovira    /    2017-12-03
Incitació a l'odi.

Una de les coses que hem après és que guanya qui té la força i no qui té la raó. Individualment molts ja ho sabien però hi ha un coneixement col·lectiu que determina comportaments col·lectius que no ho tenia del tot clar.
No sabíem que l'altra nació és violenta. No la gent sinó el comportament col·lectiu que caracteritza l'altra nació. "A por ellos". A tot arreu hi ha grups ultres amb comportaments agressius que no representen res. El que no hi ha a tot arreu són extensos grups de bona gent, de bons veïns, de famílies treballadores que amb facilitat commuten a un comportament col·lectiu amarat de rancúnia. "A por ellos".

La revolta de Catalunya la tenien prevista de feia decennis. Quina hauria estat una bona manera d'aconseguir harmonia entre els diferents pobles d'Espanya. Conèixer-nos? Fent, per exemple, que les teles autonòmiques es veiessin a tot l'estat? Doncs no. El conreu del desconeixement exigeix discursos únics amarats de prejudicis. Impedir el mutu coneixement i l'harmonia entre els pobles d'Espanya més enllà del folklore ha estat objectiu perfectament executat de sempre.

El comerç és una bona vacuna contra els conflictes territorials. El comerç beneficia les dues parts i el benefici és poc amic dels conflictes. Quina haguera estat una bona manera de redistribuir riquesa? El benefici comercial? Doncs no. L'extracció i el boicot. Ni un duro per als catalans! Ans al contrari, exigim i executem la seva obligada solidaritat. Els governs espanyols mai han sabut que és això del comerç. Ells només entenen l'extracció i el delme. Una excel·lent forma d'assegurar la rancúnia entre regions és crear i mantenir la dependència econòmica forçada.

Pot ser que un sistema obert i flexible permeti adaptar la legalitat a la realitat disminuint les tensions que a les societats complexes es produeixen? Un sistema que accepti l'Estatut del 2006 per exemple? Doncs no. El conservadorisme que nega la realitat a favor del que està escrit ho impedeix. Un sistema legal tramat de fa decennis que protegeix els privilegis d'una minoria oligarca amb el consentiment d'una base àmplia que entén la Unidad de España i el sotmetiment dels catalans com un coneixement revelat, gairebé religiós, que està per sobre de la raó i, per descomptat, per sobre de la democràcia.

Individualment ja hi havia molta gent que ens ho deia però col·lectivament no ho sabíem. Confiàvem en l'ètica, en la dignitat, en la legitimitat, en l'exercici avançat de la democràcia i en la justícia. Confiàvem també en els missatges de respecte estricte cap a la democràcia i els drets fonamentals que venien d'Europa.

No sabíem que l'únic argument és la força. La força que és fàcilment aplicable a partir de la desconfiança que genera el desconeixement, la força que és necessària per a mantenir la dependència econòmica forçada i la força derivada de l'aplicació d'unes lleis no compartides. No ho sabíem però ara la nostra identitat col·lectiva ja ho sap. Ha estat car però ja ho sabem i, si ens deixem estar de tonteries, ho aplicarem.