Des del Campanar

Conrad Rovira
Conrad Rovira    /    2018-03-18
Mèrits, drets i oportunitats.

Tothom diu que el mèrit s'ha de reconèixer i que mereix recompensa. Avui diríem que el mèrit és un valor. També és un valor natural el dret a cedir als fills allò que han pogut acumular els antecessors. L'equilibri entre aquestes dues forces vitals, el dret i el mèrit, determina moltes de les dinàmiques socials.


A les societats agrícoles, on la terra disponible limitava la capacitat de producció, el fet de néixer en una família propietària, o no, determinava, molt més que el mèrit, la sort o dissort de les persones. La propietat de la terra es transmetia per herència fent que la nissaga fos molt més important que l'individu. La llibertat individual era ben poca cosa. El comerç i la industrialització trenquen els límits de la capacitat de producció i permeten generar riquesa allà on no hi ha res. El mèrit comença a tenir oportunitats i l'individu i la llibertat individual prenen significat.

El dret a la transmissió competeix amb el mèrit individual a l'hora de determinar el repartiment de la riquesa. El repartiment de la riquesa és la mare de gairebé tots els conflictes i gairebé tot està amarat per aquesta competició. En política parlem de conservadors i progressistes. En economia parlem d'oligopolis o de lliure competència. Què és el feminisme sinó una lluita per alliberar la dona dels prejudicis que impedeixen el reconeixement dels seus mèrits, que limiten la seva llibertat individual i frenen el seu accés al poder?

Les revolucions representen una forma dràstica de canviar de mans la riquesa però no sempre modifiquen els models. Les revolucions tradicionals rarament han representat canvis en els equilibris entre drets i mèrits i a Cuba encara mana un Castro i a Iran un clergue.

En una lectura superficial podríem pensar que el dret és l'arma de les classes benestants per a perpetuar-se mentre que la reivindicació del mèrit ho és de les classes populars però no sempre és així. Darrerament a molts països estem veient episodis de xenofòbia per part de classes treballadores que volen fer valdre els seus drets de naixement per sobre dels mèrits que puguin tenir els immigrants. De la mateixa manera, el sistema ultra capitalista i neoliberal dels EUA troba d'allò més normal que a cada generació apareguin noves fortunes, moltes provinents de sectors tecnològics i moltes provinents de la immigració. La tecnologia en particular i el coneixement aplicat en general continuen essent un dels principals ascensors socials i, per extensió, una inesgotable font de riquesa que cal cuidar escrupolosament.

El paper de les administracions, tant les nacionals com les locals, és important i han de vetllar diversos aspectes. El primer el repartiment raonable dels recursos públics, procurant evitar que determinats grups locals acaparin poder i llocs de treball dins les administracions. També han de tenir mentalitat comercial i competir amb l'entorn per a desenvolupar l'activitat econòmica i, tercer, han de dedicar recursos generosos a la formació i a la cultura.

Afavorir el mèrit sembla fàcil però només el creixement econòmic i la cultura ofereixen oportunitats als que tinguin la capacitat de saber-les aprofitar.