Des del Campanar

Conrad Rovira
Conrad Rovira    /    2017-06-24
Vilanova i la NASA

Vilanova és una ciutat que va quedar ben parada durant les revolucions industrials del passat tant pel que fa a la construcció del ferrocarril com de les fàbriques i això que no tenia gens ni mica d'allò que en va ser el motor: l'energia abundant i barata.
Si mirem fotos antigues de Vilanova, s'hi veuen xemeneies i les xemeneies servien per a donar sortida al fum i el fum sortia de cremar carbó i de carbó no n'hem tingut mai però malgrat això les fàbriques eren aquí. Bon senyal.

Ara, imaginin que els diuen que s'acosta una nova revolució econòmica que en comptes de basar-se en el carbó com la primera o amb el petroli com les que van venir després, aquesta nova revolució va amb una nova energia de la qual al Garraf en tenim prou. Una mena de criptonita de la que se n'hagués trobat un filó mentre feien el túnel de la C15 sota el Montgrós. S'ho imaginen?. Doncs més o menys és així.

La nova revolució és la revolució digital, que ja coneixen i que continuarà creixent. Aquesta nova revolució no va amb carbó ni amb petroli, ni amb criptonita ni tan sols amb bits. L'energia que fa anar aquesta nova revolució és el talent i el talent té la gratificant propietat que es troba en la mateixa proporció a tot arreu. Fantàstic oi? Sí però amb matisos.

EL primer matís és que el talent no apareix fet, s'ha de treballar. És a dir que aquesta justícia social global que fa que el talent estigui repartit és només una oportunitat no una realitat tangible com ho és un pou de petroli.

El segon matís l'explicaré amb un aforisme: La probabilitat de trobar el tresor quan no es té el planell és la mateixa que quan el planell el té tothom. És a dir que disposar de talent està bé però no és un avantatge en relació als competidors. Disposar de talent permet estar a la línia de sortida però no garanteix guanyar.

Fa pocs dies aquest Diari explicava el cas del Joel Romero, un noi que estudia a l'institut Lluc i Rafeques de Vilanova, que ha guanyat un premi de la NASA per un treball que a la seva base hi té un principi ben fàcil d'entendre: "l'atreviment" i aquest atreviment l'ha utilitzat per a proposar a la humanitat com ha de ser l'exploració del planeta Mart, ras i curt, i ho ha fet tan bé que la NASA s'hi ha fixat. Probablement el Joel, quan sigui gran no es quedarà a treballar a Vilanova però això no ens ha de preocupar. Podem perdre els genis, aquest no és el problema. El que ens ha de preocupar és no perdre els que estan un graó per sota dels genis, els que "només" són "molt bons". El que ens ha de preocupar és mantenir el gruix del talent local, i importar-ne si pot ser, i per a fer-ho cal crear les condicions adequades. No cal pensar en com aconseguir que la NASA vingui a Vilanova i que el Joel torni. Potser n'hi ha prou fent coses més senzilles.

Andreu Mas-Colell va donar la fórmula màgica per retenir el talent: Primer: remunerar-lo bé, segon: acompanyar-lo. A la gent amb talent els agrada estar envoltats d'altra gent amb talent i tercer: disposar d'un entorn amable i d'un bon nivell cultural on viure.

Segurament no sabem què fer perquè la NASA es fixi en Vilanova però sí que sabem com fer que la ciutat sigui una mica més amable i una mica més culta i ho sabem perquè aquests són els nostres atributs naturals. Si aturem el procés de suburbialització i recuperem una mica de l'esperit emprenedor de l'època de les xemeneies res ha d'impedir que Vilanova tiri endavant.