Des del Campanar

Ignasi Riera
Ignasi Riera    /    2017-12-30
Dies de gala i de martingala

Estem de gala. Si, molts celebrem com de tossut i ferm és el poble català que ha renovat majoria parlamentària per la independència. L'altra cara, la negra és la martingala que incansable, nit i dia per paper i tele, bombardeja el país. Canonades letals com són les mitges veritats les difamacions les enrevessades lectures partidistes de les lleis per induir la por o la traïció.
La urpada més ferotge la donen jutges i fiscals en nom de la Justícia empresonant polítics i líders socials. I mostrant avui encara ganes de portar a més de cent encausats més al Tribunal Suprem, potser la nostra alcaldessa entre ells, a qui mostrem la nostra personal solidaritat. No estàs sola!

El Estado manté una idea sui generis imperial de la democràcia i la llibertat, en nom seu fan barrabassades que fan tremolar els drets humans. En el seu ADN campen dogmes pre-politics viscerals en nom dels que es pot xafar la voluntat d'un col·lectiu important. Tal és el seu concepte sagrat de la unitat de la Pàtria. Jutjats fent política directament empassant-se fil per randa informes de la Guàrdia Civil com veritats unívoques. En aquest amarg pastís la cirereta de la perplexitat la posen els artistes cantaires actors o escriptors, amb el seu silenci o en la confecció llibres urgents com farinetes pels porcs, amb altíssima sensibilitat cutània sempre que les llibertats vulnerades ho siguin només a més de dos mil quilòmetres del seu carrer. La darrera trampa-bomba que volen fer petar és la divisió del país en dues meitats, la seva anomenada Tabarnia . Tabarra en diria jo, de la guineu i el raïm. Com no el puc agafar, diré que és verd.

Avui és Nadal ¡ ¡ Jingle Bells!, ¡Jingle Bells!, quin bo dona lliscar per la neu en un trineu tirat per cavalls, diu la cançoneta, però això és més perillós que la moto del Pere Tapies, la neu llisca tant que el compte pot tenir mal averany. Plaf!

El Nadal al món no té bon pronòstic si a les regnes del trineu portem un cotxer com el President Trump, un bocamoll universal que, com una bomba lapa al pit, pot esclatar no sabem quan, que és més angoixant. La seva teoria respecte de l'escalfament global és una rondalla inventada pels xinesos per fer perdre pistonada a l'economia americana, encén els ànims dels científics, i que? Els americans l'han escollit i li han donat el terrible botó vermell nuclear. A callar i a patir, que a casa també pinten bastos.

Es Nadal ¡ Pau i Amor ¡, posem-nos al got uns glaçons fem dringar el vidre amb l'esperit de les high lands, tanquem els ulls i veurem fer les maletes al geni català que la Moncloa ha tingut anys i panys com a gran inspirador de la política envers Catalunya. El cabellut català Jorge Moragas, el maleter del Presidente, se'n va a fer mal a una altra banda, a l'ONU on serà representant del Reino de España entre capcinada i capcinada podrà llepar-se les ferides que la democràcia catalana li ha obert al diplomàtic cos. Sense maleters ni camàlics autòctons les trompades dels poderosos serien menys feridores. Bon vent. No pateixis, algun despistat seguirà fent els discursos del Rei que tan mal assessorat el teniu. Aquest senyor de nom Borbón i Grecia amb el sobrenom de Felipe VI, -el V el recordem amb espant-, ha fet un discurs, li han fet més ben dit, que veu només part de la realitat. Dos milions de ciutadans sota la seva corona exclosos, tractats com perillosos delinqüents, empresonats i vexats, perdoni senyor rei, amb tot el respecte, li fan llegir papers mullats. Si els informadors reals són tan dolents com el decorador que li va preparar el seu despatx pel discurs de fí d'any en el més carrincló amuntegament estil kitsch arcaic-libanés, anem malament. Zarzuela tenim un problema si ens abandona també l'estètica ja no pot fallar res més!.