Des del Campanar

Ignasi Riera
Ignasi Riera    /    2017-06-02
L'ou o la gallina


Un dilema en estat pur: és primer l'ou o la gallina? sembla un debat balder, sense gallina no hi ha ou, lògica elemental. Si de cop apareix un ou sense gallina, posem cara d'espant, mirem cap enrere, les mans als núvols, entonem càntics esporuguits. Ous sense gallines cosa màgica és cal que intervingui un Creador, una mà divina per fer l'ou sense gallina, encara que molts ho veuen tant natural com menjar un préssec.
Si deixem als Teòlegs aprofundir en les entranyes de la Divinitat, i ens posem arran de terra, l'ou sense gallina és una mentida amb closca. Una falsedat que algú amb nocturnitat ha introduït en el ponedor del galliner. Si l'ou porta tot el codi genètic del gall i la gallina paterns , l'ou espontani , l'ou sense gallina, porta el codi que vol la mà de qui li fa de pare i espera que el pollet doni caràcter nou que impactarà en la sèrie genètica futura.

Però no ens posem tristos, ha costat però hem arribat a un concepte modern anomenat postveritat que és una realitat secundària plastificada cuinada a posteriori segons la conveniència de qui escriu el relat. Com en el Ministeri de l'Interior a Madrid el senyor Fernández afinava/maquillava el que li semblava, gran factoria de la patranya per ensorrar la Generalitat, pura i dura postveritat. Tal i com columnistes dels grans Diaris glossadors de les essències pàtries s´afanyen a posar llenya al foc, postveritat a dojo, per crear clima prebèl·lic que justifiqui la clatellada, la resposta contundent , que no tardarà a venir: colpisme, encarament, lladronici, bogeria...

La poca qualitat democràtica del plantejament fet des de l'Estat és desesperant i no porta bon auguri. Els vots dels catalans no són bons. Estant sotmesos a un adoctrinament sectari per part de mestres, educadors, i llibres de text que fan de la història una llegenda fabulada pel nacionalisme, i amanida per la TV3 que els renta el cervell cada dia. Quina gran milonga, repetida amb impunitat, disbarat penós que denigra més a qui el propaga.

Avui la lluita per la lectura de la realitat esdevé la gran batalla per posseir la clau mestre , els cuiners del present són els amos de l'escaquer , remenen peons i torres segons pautes que res tenen a veure amb la realitat que la va parir. Una greu malaltia social que ens farà la pell si no sabem tractar-la.

Magritte va pintar un quadre hiperrealista amb una pipa reproduïda amb tot detall i li va posar per títol: no és una pipa. Indiscutible!

Vilanova ha estat notícia per fets poc edificants. Fugues de delinqüents dels Jutjats, policies implicats en assassinats, una massa alta incidència en ocupacions d'habitatges aliens de manera tèrbola. I la cirereta negra: al Ple de l'Ajuntament hi planen traïcions, acusacions a funcionaris d'una enorme gravetat fetes a la babalà. Sona música desafinada però voldria contraposar a fets galdosos altres dels que sentir-se ben orgullosos . L'alcaldessa Neus Lloveras presideig l'AMI, i el Pacte Nacional pel Referèndum és presidit per l'antic alcalde J.I.Elena, per exemple.

Ancestrals vilanovins sabien de llibertat i autogestió fa bo i mil anys en alliberar-se de les grapes del Senyor de la Geltrú i establir-se en comunitat lliure i independent anomenada Vilanova de Cubelles, a la que el rei en Jaume, també senyor de Mallorca, va donar-li carta Pobla al 1274.