Des del Campanar

Ignasi Riera
Ignasi Riera    /    2017-09-08
Trompetes i timbals de guerra

Les coses no són com són perquè sí, tot té una causa. Molts catalans no ens hem xalat de cop com alguns psiquiatres de fireta ens volen fer creure. Nous independentistes creixen com bolets atiats per la mala baba i el tancament de l'altra banda. De l'Espanya eterna només venen mals aires i sobretot ara insults , befes, matonisme de via estreta que ni tria paraules escaients sinó que dispara , escup, per terra mar i aire.
Cal fer pinya amb calma i el lema Trapero pel davant: ".. pos bueno... pos adios¡", o com Ulises per no embogir, posar-se cera a les orelles , faltats com estem nit i dia pels media centralistes que bramen sense filtre ni control.

Dol molt que no vinguin només d'on solien venir els clatellots tradicionalment contra el catalanisme. Avui coscubielas , rabells, icetas i altres fenòmens de l'esquerra(?) no s'hi miren gaire a l'hora de fer passar bou per bèstia grossa amb tronada maledicència. Cantaires a l'orfeó del menyspreu entonen corrandes junt amb els nous falangistes contra el Referèndum . Molta gent no es pot creure fins on ha arribat la sintonia del PSC oficial amb la dreta més ancestral. Sabem a darrera hora que setanta regidors del Baix Llobregat han manifestat que volen votar! No a les urnes, no a votar, no a tot el que jo no suggereixi, tot és pecat. Potser els han pres la cartera del progressisme patentat una colla de desarrapats sense tradició històrica en els delicats afers de mostrar empatia i plantejar bon futur al poble senzill. Una revolució transversal interclassista que no era en els seus plànols del segle XIX.
Algú pot creure avui que el federalisme màgic que dóna com a remei el socialisme de classe assentat no és més que un vell autonomisme amb pintura nova? Que sempre hi haurà un Tribunal Constitucional que encerclarà el remat per protegir-lo del llop de la dissidència pàtria? Cal ser molt càndid per agafar aquest camí que va directe al cingle.

De què serveix votar, elegir, de què serveix un Parlament un Congreso , si tot és en mans d'uns afinadors, d'uns Magistrats del Constitucional que són triats per la seva trajectòria política amb la sagrada missió d'estar per sobre de tota política?

El PP en 2006 quan van reunir quatre milions de vots pidolats per tota España, contra el Nou Estatut era el dit que marcava el camí a un Tribunal obedient servidor del famós article 26 ?, aquell que dóna a l'Estat la immensa potestat de passar-se per l'engonal totes les lleis del país. I el poble? Que escolti la Cope o miri 13tv les Emissores Episcopals i vegeti intoxicat i tranquil, amen.