Des del Campanar

Isidre Also
Isidre Also    /    2015-11-05
El Museu Balaguer, en venda

Mireu quina una que us explico.
Encara no. No l'han posat a la venda, el Balaguer, segons hem pogut saber després de consultar-ho amb l'oficialitat. La indagació no ha estat fàcil i hem hagut de recórrer diferents instàncies del Consistori. Finalment, una funcionària, d'aquelles que mereix la més estadística de les credibilitats, ens ha garantit que el Museu no es ven, a hores d'ara.
Segons ella, els rumors s'han propagat d'una manera malintencionada, qui sap si per part de l'oposició o per la defecció d'algú que ha resultat deslleial al govern de la ciutat. Es veu que això de la cultura no és un terreny aliè a la conspiració. Bé, el cas és que no es ven, encara, el Museu, ha insistit la nostra interlocutora, segurament ben alliçonada. Jo me l'he cregut.

Una altra cosa és que la gestió dels museus vilanovins hagi quedat manxola per la manca de gerència, des de fa més d'un any. Però el desori és irrellevant. Com també és de mal gust qüestionar els criteris a l'hora de nomenar els patrons que composen l'òrgan de govern de la institució. El dit mai no s'equivoca.

Més banal és l'afer recent a partir del qual l'empresa vilanovina ARC Cultural, que prestava serveis de suport al funcionament del Balaguer i del Papiol i que, segons totes les informacions, estava realitzant una labor meritòria, hagi estat substituïda per una empresa de la Meseta, d'aquelles asexuades i sense ànima. Però aquesta també és una altra futilesa. La transició d'una empresa a l'altra podria haver provocat un seguit de trastorns en les dinàmiques dels dos equipaments insígnia del patrimoni local. Però això tampoc és remarcable.

Creure's la ciutat comença per posar en valor els seus atractius. La Biblioteca Museu Víctor Balaguer és un equipament que qualsevol ciutat del món frisaria per tenir-lo en el seu catàleg arquitectònic i en el seu aparador promocional. Fins que no el desvalisem del tot o fins que no metamorfosem els seus usos primigenis, el Museu singularitza Vilanova i la Geltrú i li dóna categoria de ciutat. Només cal preguntar als visitants què en pensen, de l'edifici i del seu contingut; ells sí que ho valoren com cal.

El Balaguer és, amb tota seguretat, l'element patrimonial més desconegut per la ciutadania i possiblement el més desatès per la municipalitat. No sembla comptar en cap balanç el fet que el Museu formi part de la xarxa del MNAC i que alhora exposi obra pictòrica provinent del Museu del Prado, entre moltes altres notorietats. Més enllà de la mòmia Nesi, aquí hi ha un discurs per explicar i, a partir d'aquesta narració, tot un itinerari per la a projecció de la ciutat. Que tinguem tant per presumir i que alhora mostrem tant desinterès no sembla una relació intel·ligent. Llàstima de llegats rebuts.

Digueu-me el nom d'una altra ciutat en què la promoció econòmica es pugui propulsar des del binomi de l'activitat econòmica i els actius culturals. El Balaguer mereix una major atenció, política i pressupostària, afectiva i efectiva. Cal dotar-lo d'una governança que sigui capaç de posar-lo en el lloc que es mereix i que, ensems, posi l'etiqueta culta a una ciutat insensible i desmenjada amb el seu patrimoni; massa vegades, amb el seu propi relat. O això o el posem a la venda, si volem cridar més l'atenció.