Des del Campanar

Isidre Also
Isidre Also    /    2015-03-27
Galàctica

Mireu quina una que us explico. Podríem trobar un cert paral·lelisme entre "Trapezi" i "Galàctica", la fira del circ i la fira d’invents. Amb els mateixos epitafis algú també hi posaria el FIMPT. Segur que altres opinants hi afegirien determinats esdeveniments que, cadascun en el seu moment, també s’havien envolat sense que la ciutat de Vilanova i la Geltrú hagués estat capaç de consolidar-los.
Ens fa mal Reus, i ara Figueres, quan abanderen la moguda del circ. Més que nostàlgia, per allò que no hem sabut administrar, ens dol l’equivocació de no haver apostat quan calia i com calia. La falta de recursos dineraris per part de la municipalitat és una de les excuses, és cert, però cal explorar altres motius, potser en la incapacitat d’establir aliances o d’atraure patrocinadors, potser en la falta de convicció o potser, qui ho sap, en una sort d’endèmies inveterades.

El FIMPT va néixer com un esdeveniment únic, amb la voluntat i la capacitat de ser un referent, amb segell propi, en un temps en què aquestes manifestacions no s’adotzenaven. El Festival Internacional de Música Popular i Tradicional va posar Vilanova i la Geltrú en la geografia de ciutats amb partitura pròpia. Cal considerar l’esforç que avui encara s’està fent per mantenir la flama "fimpetera" però ha deixat de ser una cita a tenir en compte en el calendari de festivals. No s’hi pot fer més, diuen.

I "Galàctica". Què se’n va fer, de la fira d’invents? Per ser aquest un serial que em conec prou bé, em permeto enfilar-lo amb l’agulla de la seva petita història, sobretot perquè alguns dels nostres lectors potser n’han sentit a parlar però no saben com va anar. La Fira d’Invents va néixer com una idea que tenia per objectiu singularitzar la Fira de Novembre, dotant-la d’un espai monogràfic diferent, atractiu, que cridés l’interès de tota mena de públics.

Els membres de la Jove Cambra, artífexs de la recuperació de la mostra multisectorial, l’any 1991, es posen a treballar en la proposta i se’n adonen que un certamen d’invents té un potencial enorme i que mereix ser tractat al marge de la Fira, amb identitat, temps i espais propis. En aquell moment, a l’estat espanyol no hi havia cap saló d’invents i ens enlluernava la possibilitat de tenir-lo en exclusiva.

L’ADEG va assumir la producció d’una exposició inicialment batejada com a "Llunàtica" (els clubs d’inventors van rondinar i van instar el canvi de nom). A finals d’abril de 1993 s’inaugurava "Galàctica", la Fira Internacional d’Invents, amb seu a Vilanova i la Geltrú. Més d’un encara recorda les innovadores carpes instal·lades a l’aparcament del parc de Ribes Roges. En aquella primera edició de Galàctica, que va estar oberta durant 9 dies, l’ADEG hi va perdre bous i esquelles. Un dels patrocinadors que havia de garantir la viabilitat pressupostària es va enretirar a darrera hora, quan ja era massa tard per rectificar.

Tot i el fracàs econòmic de la primera edició, l’ADEG va continuar com a entitat organitzadora, primer sola i més tard de la mà de l’Ajuntament. "Galàctica" tindria continuïtat fins al 2003, completant fins a 10 edicions, amb un únic parèntesi d’un any. En el decurs d’aquest cicle, l’emplaçament de la fira d’invents van deambular des de Ribes Roges, passant per l’antic Escorxador i acabant al pavelló del Garraf. Més tard, la mostra "Àtic" prendria el relleu i es realitzaria a Neàpolis, fins al seu desenllaç, ara fa quatre o cinc anys.

L’any 2003 "Galàctica" va batre el rècord de visitants, per damunt dels 15.000; va superar les 200 innovacions exposades; va aplegar fins a 14 delegacions d’altres països i va porfiritzar qualsevol registre anterior quant a la repercussió de la notícia en els mitjans de comunicació. De fet, pocs dubten que la fira d’invents va donar a la ciutat la major presència que es recorda en la premsa, ràdio i televisió del país, d’Europa i d’Amèrica. Amb els canals internètics i les xarxes socials d’avui, la notorietat de "Galàctica" i de la marca "Vilanova i la Geltrú" es multiplicaria de manera estratosfèrica.

És veritat que encara es recorden enginys estrafolaris, com la rentadora de cargols i una munió d’estris pintorescos per recollir excrements de gossos, per posar uns exemples. Aquestes i moltes altres extravagàncies no es van saber interpretar com calia i van desnaturalitzar les vocacions innovadores de la fira, que s’apuntava com un aparador per al món de les patents. Però no podem passar per alt que a "Galàctica" es va presentar per primera vegada un dispositiu de seguretat en les instal·lacions elèctriques que avui dia és d’obligada aplicació. Com tampoc podem obviar que a la mateixa fira es van presentar els primers prototips de les actuals xeringues d’un sol ús. Van ser diverses les novetats en majúscula que van ser protagonistes de la fira; invents que es proposaven, amb més o menys encert, per solucionar un problema o per contribuir al progrés. No podem oblidar les propostes que s’apropaven, gairebé pioneres, a l’estalvi energètic, com també a la pretesa consecució del moviment continu -una de les grans quimeres de l’enginy- o els motors que pretenien funcionar únicament amb aigua.

Encara us en diré una altra de més sorprenent. A Galàctica 2002 es va presentar un primer prototip de "dron", fins llavors mai vist a l’estat espanyol. El seu enginyer, Leo Ferreira, va estar present a la fira, com un inventor més. Fins fa poc encara era col·laborador de la NASA. Amb el seu testimoni i amb la seva estada a casa nostra, aquest i altres personatges de gran nivell van escriure un relat excepcional, aquí, a Vilanova i la Geltrú.

Cal preguntar-se. Què li passa a Vilanova, que deixa escapar tantes oportunitats? Per què aquesta ciutat, orfe de singularitats i esmunyida d’atractius, no és capaç de donar continuïtat a algunes de les iniciatives més rellevants?