Des del Campanar

Isidre Also
Isidre Also    /    2015-01-29
Jo vull ser regidor

Mireu quina una que us explico. A pocs mesos de les eleccions municipals, a les rebotigues dels grups polítics s'hi cuinen favors; vet aquí l'alquímia farandulera de cada quatre anys. Els respectius areòpags fan i desfan per acabar de composar la llista. Es tracta d'aplegar un elenc de figurants que hauran de pujar als escenaris durant la campanya. No cal cap guió per fer la tria dels actors d'una comèdia sense autor; una mena de "dramatis personae" sense cap ni peus.
La lascívia electoral és una partitura per als arribistes. Els més murris es postulen amb mastegalls d'halitosi. Altres esgrimeixen els seus currículums per merèixer l'acolitat. Entremig no és estrany trobar-hi gent valuosa, no dic que no. Tots volen una cadira.

Les sagristies dels partits són com els eucaliptus; poca cosa pot créixer al seu voltant, que no sigui vegetació liquènica i herbes desboscades. El talent fuig, perquè destorba. La mateixa mediocritat, quan no la mesquinesa, foragita les vocacions condicioses. Amb aquests hàbitats i en aquestes circumstàncies, esquerranes o dretanes, les alternatives són manxoles. No és fàcil que quedin els millors.

Així i tot, amb aquesta impedimenta, no trigarem a conèixer les identitats dels gregaris que s'ordenaran numèricament a les llistes, segons mereixements arbitraris i qui sap quins saldos deutors. Poques vegades hi són els que hi haurien de ser i massa sovint s'hi apleguen aspirants sense crèdit. La cosa no és gens exigent i qualsevol pot tenir opcions a ser escollit, si abans ha fet prou mèrits i ha afalagat de manera notable a qui tocava. Les alineacions solen fer-se amb criteris conventuals, entre els confrares d'una processó de beats; comensalisme de claustre, poca claror, no fos cas. A les palpentes, fer una llista té la seva heroïcitat, això sí.

Aquí i allà, a hores d'ara ja es comencen a desvetllar els números 1; poques sorpreses, en general. Alguns dels electes repeteixen, potser perquè s'ho han guanyat o potser perquè no hi ha ningú altre que tingui unes mínimes condicions de prendre el relleu. Entre les novetats també hi trobem vells coneguts o massa coneguts. Vet aquí que hi ha qui no en va tenir prou i ara hi torna; altres, els paparres dels salons de plens, no han arribat a marxar i amenacen amb romandre-hi, un quadrienni més.

En alguns casos, dels mamífers alcaldables no coneixem més passat ni guarniment que la seva delectació per la mamella, amb indissimulada perennitat i estadística estultícia. Malaguanyada observació, el comú de l'electorat desconeix les misèries i la poca preparació d'alguns dels candidats. L'exercici del vot -és sabut i estranyament acceptat- és un acte de fe, més que no pas de confiança, molt més que no pas de convicció. Tant se val l'anatomia dels electes i la seva capacitat de resoldre, dirimir, escatir, projectar, liderar, conciliar, conhortar..., tant se val qui s'amaga sota la ferum "couché" d'un cartell electoral. El votant és magnànim; pròdig, més aviat. Al cap i a la fi, a dins de les urnes s'hi barreja tot i l'amalgama emmascara els dèficits d'uns i altres.

La política municipal dóna protagonisme a ciutadans que són bona gent, bons professionals, honestos i de palmària probitat. Els debats tenen un bri de sentit comú i s'ensuma preocupació i entusiasme davant les dificultats i els reptes que es plantegen. Entre els regidors que he conegut, predominen aquells que s'estimen la seva població i que anhelen servir-la. Sense anar més lluny, he tractat amb autèntics ganduls i genuïns inútils però tenien bones intencions i la seva defecció mereixia ser tolerada; segurament perquè els edils susciten una certa commiseració i perquè els contribuents no passem per alt que el càrrec de representant públic està mal pagat i, a més, no és gens agraït. Per això no els acusem i els ho perdonem gairebé tot. Per això, massa vegades algunes parcel·les de les nostres municipalitats estan regides per maldestres, quan no ho estan per la inèpcia (i segurament per això els funcionaris consistorials no triguen a pujar a la xirinxina dels regidors toixarruts i menystenen la seva autoritat impostada).

La gestió pública necessita perfils més exigents. No hauria de ser una quimera que, a partir de juny, els regidors que acceptin responsabilitats en els cartipassos municipals siguin prou competents per assumir-les. De la mateixa manera que, cada vegada més i amb menys mirament, les administracions ens obliguen a acreditar-ho tot, obeir a inspeccions tècniques de vehicles i d'edificis, rebre visites inquisidores a les nostres empreses i, fins i tot, ser requerits per demostrar que no som delinqüents i que fem les coses ben fetes; de la mateixa manera, us deia, no és d'un altre món suggerir que, abans de publicar les llistes, els seus integrants siguin sotmesos a un test d'aptituds, en el qual, entre d'altres coses, demostrin un mínim coneixement del municipi i exposin unes certes competències com a decisors. Tots ens quedaríem més tranquils i, de pas, ens estalviaríem uns quants nyaps; sobretot, la gestió municipal seria més eficient.

No m'han ofert mai la possibilitat de formar part d'una llista, però tampoc m'han ofert el personatge de Baltasar a la cavalcada dels reis mags del meu poble. No dono el perfil, potser perquè sóc massa blanc de pell, i transparent alhora.