Des del Campanar

Jaume Aguiló
Jaume Aguiló    /    2018-03-24
Comunicadors

És un bon comunicador. D'això, fa uns anys, en dèiem "s'explica bé". Ara, la capacitat docent, s'esdevé capacitat de comunicació. És el mateix. Ara que els periodistes ja no diuen ben bé el que pensen, sinó el que els hi deixen dir els seus contractadors, ara, s'han inventat el terme: comunicadors. Si el comunicador, a sobre, disposa d'una trona amplificadora (cadena de tv, ràdio, premsa adequada) hi té més de guanyat.
Que comuniqui una cosa o l'altra potser, inclús, indiferent. És important el que comunica? Sovint en tinc dubtes. Sembla ser que l'important és que comuniqui bé. Si a més comunica l'esdeveniment ràpid i breument, millor; això de cansar-se llegint i cavil·lant en el missatge comunicat és massa feina per al ciutadà. No tot depèn del comunicador.

A grans trets, sempre amb excepcions, estem aquí. Si la cosa queda a nivell casolà inclús podria ser banal. Però què és en Macron sinó un bon comunicador? Per descomptat, oportunista. Surt del govern quan toca, munta una organització en poc temps i ja és el president de la República Francesa. Oportunisme, populisme, bon comunicador i, sobretot, absències d'alternatives.
L'altra cara de la moneda: Angela Merkel. La solidesa alemanya. Ves per on! Recolzada pel seu partit polític. A mi me resulta evident: Merkel, avui la líder europea.

A casa tenim alguna cosa semblant. Ajuntament de Barcelona. Una bona comunicadora que no acaba de comunicar massa coses i lidera un moviment veïnal contra els desnonaments d'habitatges; ja la tenim d'alcaldessa de Barcelona amb una minoria ben justa. No en sabia de governar i es va haver de posar en mans del PSC que tant havia criticat. Del partit o/i de la gent experta en el govern de la ciutat. És difícil governar i cal tenir un grau d'ofici que s'agafa, com en tots els oficis, amb l'experiència.

Un bon comunicador. En Graupera. Ha disposat d'una bona trona, la TV, i s'ha fet més o menys conegut. Aprofita, oportunista, com Macron, la dificultat dels partits polítics de representar i governar al mateix temps i es pretén presentar com líder de l'independentisme a l'alcaldia de Barcelona. A la dificultat habitual de governar, els partits polítics i la gent que fa política estan, ara, en el punt de mira d'un sistema polític-judicial-policial que els empresona fins i tot cometent prevaricació. Però allò transcendent seria que Graupera és un bon comunicador; oportunista, sí. No hi ha discurs per a governar la ciutat. Tampoc hi ha massa discurs darrere Colau.

Que diferent és el cas del president Puigdemont! Hi ha un programa polític, però no se'n parla. Sembla que els periodistes de la comunicació no estan prou interessats a comentar-ho. Quin programa? El que varen pactar el partit que sustenta el president i el conjunt de ciutadans que al voltant del president i del PDeCAT han constituït JuntsxCatalunya.

Sincerament me quedo amb Merkel i amb el president Puigdemont. Moviments oportunistes, de bons comunicadors, me recorden, en el fons, el naixement del partit de Mussolini.