Des del Campanar

Jaume Aguiló
Jaume Aguiló    /    2017-07-03
Despesa pública: controlada?

Si posem en un calaix tots els diners que gastem a l'any en temes de salut a la comarca, la despesa sanitària del Garraf, ens sorprendríem del que arribaríem a posar-hi.
Com despesa sanitària entenc els sous de tot el personal que treballa en els hospitals i en els Centres d'Assistència Primària, la despesa de farmàcia, els materials fungibles, els manteniments i les compres de nous aparellatges, els trasllats d'ambulància, etc...

En fi, me bastaria anar sumant les dotacions pressupostàries del Consorci Sanitari del Garraf i dels diferents CAPS del Garraf. Ho resumeixo: molts diners.
A un altre calaix hi podríem posar tots els diners que es gasten els Ajuntaments del Garraf. Inclòs el de Cunit; sanitàriament Cunit està adscrit al sistema sanitari mitjançant les estructures assistencials del Garraf. Tampoc entraré en massa detalls. També ho resumeixo: molts diners.

Però els ciutadans potser s'emportarien una sorpresa. On hi ha més diners? En quin calaix? Si fa no fa igual està bastant empatat. No he fet els comptes. Però si algú els vol fer pot accedir-hi; tots els números són públics.

Ara, per un moment pensem ... Qui controla la despesa sanitària? De fet, el personal contractat que cobra per a fer aquesta feina. I, qui més? De tant en tant trobem algun comentari a la premsa local o en els mitjans de comunicació local en general. Alguna notícia a la tele local. Algun comentari en alguna ràdio local... Estaríem d'acord en què el control és funcionarial? De fet el que gestiona és el controlador. Podria ser que no tothom estigui d'acord amb aquesta idea però no estaria malament que hi cavil·léssim una estona.

Qui controla la despesa dels Ajuntaments? Molta gent. Els Partits polítics en el dia a dia i mitjançant eleccions municipals, mitjançant els plens dels ajuntaments retransmesos en directe per televisions locals. Els diaris locals cada setmana farcits de notícies més o menys interessants que reflecteixen diverses opinions. I encara es demana més participació ciutadana...

És a dir, un diner públic molt "intervingut" per la ciutadania i una quantitat ben semblant de diner públic quasi bé gens "intervingut" per la ciutadania. No els hi sembla que alguna cosa grinyola? La neteja dels carrers és més important que la cirurgia del servei d'Urgències, per posar un exemple? El dia de l'orgull gai de Sitges és més important que la qualitat d'una sala de parts? Podríem anar posant molts exemples igual de surrealistes perquè tot pot ser important però unes coses tenen molt control participatiu ciutadà i unes d'altres no en tenen.
Per una banda veig un capítol de diner públic (municipal) que motiva discussió a tota hora del dia i encara sembla que n'hi ha poca. Finalment és allò del "Ja se sap els polítics s'ho fan entre ells".

A l'altra banda una massa dinerària ben important (sistema sanitari) que tan sols motiva a mirar el tema de lluny. Per tal d'aclarir-ho una miqueta: el pressupost del Consorci sanitari del Garraf és ben semblant al de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. I tot és diner públic. És ben coneguda l'Alcaldessa com a màxima responsable executiva de l'Ajuntament de Vilanova i potser és un perfecte desconegut el màxim responsable executiu del Consorci Sanitari del Garraf. I tothom accepta, això sí, que el sistema sanitari és una pota bàsica de l'Estat del Benestar.

Podem tornar qualsevol dia a debatre el tema amb números a la mà si algú creu que vaig molt errat. En especial m'encantaria debatre el tema amb tots els que defensen que tots els recursos sanitaris han de ser públics. Els diners han de ser públics i la gestió ha de ser controlada públicament. Però no hem d'estatitzar el sistema; és més car i és menys funcional. Almenys a Catalunya.