Des del Campanar

Jaume Aguiló
Jaume Aguiló    /    2017-03-04
Pressupostos 2017

Gregorio Morán , vell comunista avui desencantat del món, explicava que l'exministre socialista Antonio Asunción, recentment traspassat, opinava que en política el més important succeeix per casualitat. Discrepo. Un fet casual podrà ser el desencadenant però hi ha d'haver un moviment de fons que possibiliti tal esdeveniment.
Estic agraït a Andreu Mas - Cullell per la feina que va fer a la Conselleria d'Economia. El Març del 2016, Oriol Junqueras , ja Vicepresident de la Generalitat i Conseller d'Economia , en el debat del Pla de Xoc contra la Pobresa explicava que Catalunya dedicava 800 M d'Euros per a la Dependència (pressupostos presentats per "l'ultraliberal Conseller Mas - Cullell de l'Escola de Chicago") i que mai s'hi havia dedicat tants diners des d'Espanya. Aquestes polítiques fruit de la transversalitat fan possible que els actuals Pressupostos de la Generalitat siguin qualificats com "els més socials de la història". Qui més qui menys vol ser el pare d'aquests Pressupostos que realment són fruit de l'exercici del pacte que el moment polític reclama.

El Maig de 2016 a la seu de la Fundació Catalunya - Europa, gestionada per gent propera a l'ex- President Maragall, el Cònsol d'USA a BCN, que segueix exercint aquest encàrrec consolar sota el govern Trump, explicava que el centre polític a USA es desplaçava cap a l'esquerra i que en els Tractats de Lliure Comerç entre USA i Europa els grans beneficiaris serien les PIMES. No hi veuen en aquestes idees un altre signe de transversalitat política? Després Trump governa contra tot pronòstic però el moviment de fons està en aquest ample carrer del centre polític.

És obvi que hi ha opinions contràries. Poso com a exemple a Joan Boada, militant d'ICV, que va ser Secretari General de la Conselleria d'Interior amb el Conseller Saura del Govern Tripartit. Tertulià habitual del 324 es manifesta en una actitud prou dogmàtica. A l'antiga: la dreta és la dreta maleïda i l'esquerra és l'esquerra. En Boada seria feliç si l'ex- President Mas fora inhabilitat per càrrec públic i ho seria perquè aquesta decisió judicial significaria un cop fort en aquest moviment de fons que configura un centre ample a Catalunya. Utilitza, Boada, els mateixos arguments que Arrimadas per a carregar contra l'estratègia de defensa judicial que estan utilitzant tots els membres del PDeCAT pendents de sentència judicial. Dogmatisme vs. Dogmatisme; Boada vs Arrimadas.

En aquest context jo me sento còmode amb el Govern Vilanoví que representa aquest ampli carrer del centre polític. Ja fa molt de temps que vaig proposar aquest pacte polític des dels articles del Campanar, com puc no sentir-m'hi còmode? Ara s'han pogut aprovar els Pressupostos. Els sisens de l'Alcaldessa Lloveras . Intueixo que la feina feta per la Regidora d'Hisenda Glòria Garcia Prieto ha sigut determinant. Serà l'actual Govern qui els gestionarà. Hi ha tradició de govern. La CUP ha quedat fora de joc perquè aquest és el seu desig i raó de ser. També ha quedat fora ERC però aquest grup polític a Vilanova és el paradigma del qui vol i dol; caldrà que ERC maduri molt si realment es vol presentar com una opció de govern. En els podemites de Som VNG n'hi són ni se'ls espera. L'oposició en el seu conjunt dirà que tot està mal fet però no fera res. Hi ha tradició de no fer res. Inclús faran discursos dialècticament trencadors i aparentment revolucionaris però no faran realment res.