Des del Campanar

Jaume Aguiló
Jaume Aguiló    /    2017-08-17
Soroll

Quina llàstima, és molt incòmode estar llegint avui a la fresca, a casa, tranquil·lament. Hi ha soroll al carrer, bastant soroll, molt soroll. Es tracte d'un soroll bastant insuportable. És un soroll continuat, a cops...pretén ser música però no, és simplement soroll. Sorolls elèctrics?, un bombo ? Soroll . Bom, Bom, Bom, te resplendeix a la zona subxifoidal . Bom, Bom... És absolutament repetitiu. Ho deu fer una màquina.
No hi ha cap element melòdic. Ah, sí,al final, a l'acabar ja aquesta peça torturadora ha semblat que sí, que algú pretenia que aquest soroll fora música. Però no hi ha sort, uns segons i tornem-hi. Altra cop. El mateix soroll. A molts decibels de potència acústica. Això sí.... molta potència acústica.

Crec que es tracta d'embolcallar-se en el soroll. No hi ha ni ganes ni necessitat de comunicar-se amb la gent que t'envolta si no és mitjançant el moviment del cos. La paraula, com a eina comunicativa de l'espècie humana, hi és sobrada. I això que milers d'anys d ‘ evolució filogenètica ens han dotat d'una àrea cerebral especialment dedicada a la parla (l'àrea del llenguatge articulat, la va descriure el sr. Brocca, per això porta el seu nom). Es veu que embolcallats pel soroll desaforat no es busca la comunicació parlada. És clar, a mi no me deixen llegir.... A més del soroll es veu que cal consumir alcohol, molt alcohol, en especial gin i vodka. En general el ciutadà que assisteix voluntàriament en aquestes convocatòries negarà l'utilització d'altres substàncies estimulants. Però el consum d'estupefaents es dispara al voltant de.... d'aquest soroll.

Aquesta trobada de què els hi parlo forma part d'una Festa Major. No és l'escenari que ens descriu magistralment Mercé Rodoreda a la Plaça del Diamant. Quina comparança més carrinclona.... Cal soroll.

Es pot reflexionar : que facin el que vulguin. Cert. Però el soroll realment no permet la vida normal a qui no vulgui participar en aquesta festa de soroll. El tema és aquest. És incivisme això? Sincerament, crec que sí. Incivisme amb afany lucratiu. L'esquema és : com més soroll més alcohol i més guanys per a qui organitza. És indiferent que l'organitzador tingui una intenció o d'altra, l'esquema és aquest : com més soroll, més alcohol i més benefici. Ara mateix són les 2.30h de la matinada del diumenge 13 d'agost. Fins quina hora tinc la condemna del soroll?

Els hi parlo de la Festa Major de la Geltrú d'aquest any. Una Festa deliciosa, carregada de missatges plens de germanor, de recull de l'antic fet icona del present per gent que realment s'estima aquesta trobada . Però és precís aquest soroll?

Possiblement no hagués protestat per aquest soroll (tan sols és un dia a l’any....) si no hagués llegit al DV l'opinió de una d'aquestes líders del soroll. Es tracta, segons aquesta senyora, de què la potència del soroll a façana sobrepassi la potència en decibels permesa. Si aquest punt s’accepta podem començar a discutir el tractament del soroll a la vila. Aquesta és una actitud per arribar a acords? En absolut. Sort en tenim de què la civilització europea que ha legislat ens ajuda a posar ordre protegint els drets dels ciutadans.

Ah! A les tres en punt, el Bom, Bom, Bom... de què els hi he parlat ha cessat bruscament. A dormir. No he pogut llegir. Sols és un dia a l'any.... El que no sabia era que a les poques hores tornaria a haver-hi Bom, Bom, Bom per la celebració del vermut de Festa Major a la plaça dels Lledoners. També interessos econòmics per la venda d'alcohol? Si no és així, no saben d'alguna música més adequada per el vermut?