Des del Campanar

Jordi Griera
Jordi Griera    /    2017-10-20
Tens angoixa?

Felicitats, ets normal! La situació política és com per estar amoïnat i el pitjor és que no sabem què hem de fer. La preocupació pel futur fa que el sistema nerviós autònom es posi en alerta, el cor s'acceleri, les pupil·les es dilatin, la pell suï... i un grapat de canvis fisiològics.
A més d'aquestes reaccions típiques de tots els mamífers, els humans en tenim d'altres que són exclusives nostres: l'esforç mental cansa, els ulls miren milers de missatges esperant trobar-ne un amb la solució... així s'endureixen el coll i les espatlles, que aviat fan mal, mal de debò perquè queden com una pedra. També s'endureix el diafragma, el múscul de la respiració abdominal, i fa disminuir la capacitat pulmonar amb sensació d'ofec, l'angoixa. Tinc nervis! No puc respirar!

Ens calmem si estimulem el cos: passejant o fent ioga, seitai, tai-txi o esport, sobretot natació, o rebent un massatge. Els que no ho fan acaben fumant, bevent o menjant excessivament, ja que estimular els pulmons o l'estómac també afluixa el diafragma, però té greus inconvenients.

El millor mètode té tres fases: La primera és acceptar que no podem canviar la situació, sigui la que sigui. D'aquí un mes la realitat serà la que serà, i l'acceptem ja des d'avui. Hem de gestionar cada capítol del teatre del món quan s'obre la cortina, no abans. Quan toqui ja actuarem, ara la preocupació no canviarà res.

La segona és aturar el pensament en sec, silenciar-lo, estar en temps present, aquí-i-ara, estar plenament conscient... Se'n diu també meditació o, en versió lleugera, mindfulness. En tot cas, aconseguir-ho demana voluntat perquè la ment esvalotada té dificultats per concentrar-se; la tenim en contra, no vol resoldre la situació, com si ja li anés bé aquell estat hiperexcitat en el que ens té subjugats.

Una manera senzilla de meditar a casa és: Primer passem pel lavabo i buidem. Després seiem confortablement, de manera que l'esquena quedi dreta sense esforç i que el cos no ens demani canviar de posició en tota l'estona. Tanquem els ulls i fixem la mirada interior entre les celles o a la punta del nas. Acte seguit observem la respiració a les narius, com entra i surt tota sola, sense esforç. Si posem música, recomano https://goo.gl/sfKNDS

És feina mantenir la mirada i observar l'aire, però paga la pena. L'amígdala del cervell es tranquil·litza, la respiració es fa pausada i profunda i sentim la pau que hi ha en el nostre interior. La ment intentarà de nou pensar en les seves coses, però és aquí on entra en joc la voluntat, que torna a posar l'atenció en la mirada i en la respiració, tossudament. Es pot començar amb un minut sencer de pràctica i notar la diferència. Amb quinze minuts cada dia la por desapareix; de propina tindrem 16% millor memòria, concentració i autocontrol.

La tercera fase és que, ara que tens pau, recorda alguna persona que tingui idees polítiques oposades a les teves. Pensa en ella amb simpatia, perquè té la mateixa angoixa que tu i no sap com lliurar-se'n. Passa-li mentalment la pau i augmentarà la teva.

Són lloables les iniciatives com la convocatòria, des de Vilanova, de quaranta entitats per la Marató de Silenci: http://MaratoDeSilenci.PaisConscient.cat. Meditar en grup és més fàcil i és maco veure gent unida silenciosament en el desig de crear pau al seu voltant. Arreglar la política queda fora del nostre abast, però sí que ens podem arreglar a nosaltres mateixos i encomanar la tranquil·litat als nostres veïns.


Meditant davant del Parlament