Des del Campanar

Josep Ma Ponsa
Josep Ma Ponsa    /    2017-10-02
Democràcia

Govern en què el poble exerceix la sobirania; Comunitat o Estat, governat democràticament. Diccionari IEC
Arribats a l'any 2017, certifiquem una transició des del 76 perfectament qualificable de falsa i tramposa, manipulada per l'exèrcit el seu redactat tot i que referendada posteriorment per la ciutadania, plena de candidesa i il·lusió en assolir el mite d'una democràcia semblant a les europees. Passats els anys, els permanents maltractes dels governs centrals esdevinguts, derivaren en greus dèficits crònics coneguts i patits per tothom, amanida progressiva i immoralment amb tota classe d'insults i desqualificacions per part de les classes extractives i beneficiaries.

No tothom ho veu igual, doncs mentre uns creuen que amb la independència d'Espanya, podríem gaudir de millor benestar general, d'altres, sigui per les arrels que es conserven d'altres llocs, o sigui perquè els fa mandra d'encetar un país diferent, o bé, no saben, o no volen veure la importància de l'economia en el desenvolupament de qualsevol país.
D'aquests diferents criteris, se'n deriva la necessitat de comptar-nos, és a dir, saber quants son els uns i quants els altres. Per equilibrar les discrepàncies, ha de ser el govern del poble qui exerceixi la funció d'equilibrador de voluntats, mitjançant un plebiscit com a eina imprescindible per exercir la Democràcia.

Fent càlculs, ens adonem que som el 17 % de la població espanyola, produïm el 20 % del total del PIB, en tant que les nostres exportacions arriben al 26% i creixent, del total. Entretant, tenim un atur, encara alt, però significativament per sota, en uns 4 punts de l'atur global. Moltes empreses, amb producció a Catalunya, han estat beneficiades fiscalment quan les seves seus socials han estat domiciliades a Madrid la ciutat més "solidària" segons xifres del Ministerio. Aquestes mateixes fonts, oficials, fa pocs dies, certificaren el dèficit fiscal d'Espanya amb Catalunya, en 10.000 milions €. Des de 2010 a 2015, les bestretes d'Hisenda, a la Generalitat han estat minoritzades fins arribar a la suma de 4.300 milions € que mai han arribat a casa nostra !!. En infraestructures, l'Estat ha invertit el mínim imprescindible i mai, mai, dóna compliment al total d'obra pressupostada. Tot plegat, és un clar exemple d'agressió exprés sobre, la veritable locomotora econòmica d'Espanya.

Mentre Foment no para de malversar recursos en la construcció de noves línies d'AVE en benefici de les empreses de l'IBI, no s'ha estat de buidar les reserves del fons de pensions, majoritàriament recaptats per CAT, invertits desprès, en Deuda del Estado, és a dir, fons difícilment retornables als seus orígens, per aflorar-los en benefici de la gent. A sobre, Espanya té un deute exterior de 1,9 bilions d'euros, que de ben segur, no pagarà si prèviament la UE no fa un rescat. Si com es preveu, els tipus d'interès en 2018 han d'anar a l'alça, es pot perfectament precipitar la fallida d'Espanya, com passà a Grècia. Tot plegat en perjudici de les classes mitjanes i treballadores.

Com a cirereta de tot plegat, hi hem d'afegir la galopant i immune corrupció de l'actual partit al poder que aquesta setmana s'ha carregat d'indignitat amb tota mena de mesures repressives clarament antidemocràtiques.

Davant d'aquest panorama, per quina de les possibilitats t'inclines?