Des del Campanar

Josep Ma Ponsa
Josep Ma Ponsa    /    2017-05-08
Vegueria del Penedès

Denominació establerta al 1833 i recuperada gràcies a l'ànim i coratge de l'actual societat civil representada per la PVP (Plataforma Vegueria Penedès) que, des del 2004 i a modus de "gota malaia", l'ha anat exigint com a singularitat dins el perímetre de la Catalunya d'avui. La Vegueria Penedès, com totes les altres vegueries proposades, pretén una nova divisió del territori que ve a unificar les, encara vigents, comarques de l'Alt i el Baix Penedès, el Garraf i una part de municipis de l'Anoia, no adscrits a les Comarques Centrals, en el camí d'una descentralització i vertebració de la Catalunya d'avui.
L'objectiu prioritari de qualsevol vegueria com a administració pública, rau en la desaparició dels Consells Comarcals i les Diputacions Provincials, per situar-se com a catalitzador en el nivell immediatament superior en l'administració pública local, després dels ajuntaments i així poder conquerir el màxim grau d'eficiència possible en el serveis globals dels 72 municipis que componen la nova Vegueria del Penedès, és a dir, millor gestió i conseqüentment estalvi dels recursos públics de la nova demarcació.

Mancomunar serveis, ens porta a racionalitzar costos, mantenir i protegir aquelles indústries pròpies de la terra que han donat, des de sempre, personalitat i prestigi a la regió, com poden ser el turisme, l'eno-turisme, la restauració i la pesca de Vilanova, força semblant a Sitges i a El Vendrell, amb la platja de St. Salvador, etc., Igualada com a motor del disseny i la moda amb prestigioses indústries tèxtils i de la pell, ciutats totes elles, amb l'orgull de comptar entre els seus nadius, amb prohoms reconeguts en la història del món i destacats elements de la professionalitat més reconeguda que viuen i desenvolupen bona part de les seves vides dins el perímetre de la nova Vegueria; o bé les terres argilenques del vi i el cava, dominades prioritàriament per Vilafranca i Sant Sadurní, però esteses per tot el territori, sense descuidar en cap moment, les altres indústries que s'ubiquen en els ja nombrosos polígons industrials esperançats en la captació de noves empreses dedicades a sectors diversos de la producció, provinents d'altres localitzacions més properes a la gran Barcelona, però amb voluntat per ser integrades en la nova àrea, amb millors comunicacions, o com a mínim, menys col·lapsades, serà sens dubte, la millor base per incrementar el PIB local, incidint favorablement en la substancial millora d'una imprescindible oferta social a causa de la creació de nous llocs de treball. La cultura, la sanitat, l'ensenyament i l'oci, amb el suport de la constant i progressiva millora de les infraestructures de tota mena, prometen un confortable "status" a la nostra gent.
En definitiva, es tracta que els recursos que ens pertoquen, siguin en tot moment, ben administrats i permanentment auditats en ares d'una efectiva transparència.

Malgrat tot, la nova i propera administració pública, encara no té efectes pràctics com a unitat administrativa a causa de les reticències de l'estat que no acaba de veure-ho, com tantes d'altres coses, de massa bon ull, tot i ser possible legalment, pel fet que la Constitució espanyola permet el canvi de denominació i nombre d'òrgans.

Els criteris generalitzats sobre el particular dins l'actual zona vistos des de l'Alt Penedès, són positius, a condició però, de suprimir des del primer moment, les Diputacions Provincials i els Consells Comarcals. Per altra banda, i tal com recomanen els de PVP s'ha d'anar també, cap a una mena de co-capitalitat entre Vilanova G., El Vendrell, Igualada i Vilafranca.

Amb l'esperança que fa al cas, romandrem atents als propers esdeveniments, que sens dubte derivaran en un o altre sentit, segons sigui del resultat final del procés cap a la Independència de Catalunya.