Des del Campanar

Josep Ma Ponsa
Josep Ma Ponsa    /    2017-11-28
Veïnatge improvisat a Vilanova

Per allà els anys 60, sorgí a Catalunya, una oposició de signe marcadament catalanista i eclesial, antagònica al franquisme, organitzà una sèrie d'esdeveniments orientats a la incipient exigència de normalització socioreligiosa combativa amb els abusos del poder dictatorial.


En aquest sentit, ressonaren casos com els "Galinsoga", "Volem bisbes catalans" "Fets del Palau" "Declaracions de l'abat Escarré a Le Monde" "La Caputxinada" "Manifestació de capellans a BCN" Aquella resistència primera, va ser liderada per una colla de joves provinents de l'escoltisme, del "sempre a punt", fent notar a l'oposició, i al poder, el certificat de naixement del que més tard, derivà en el nacionalisme català. A l'anunci de la coronació de la Mare de Déu de Núria en 1967, presidit pel dictador Franco, tot i que finalment substituït pel ministre Antonio Mª de Oriol. Aquells joves, liderats per l'ideòleg Xavier Polo, de l'Acadèmia de Llengua Catalana, i l'activista, Nemesi Solà, forner i ex-escolà de Montserrat, fou el cap de l'operació, per la qual van reclutar sis joves més, provinents del Front Nacional de Catalunya i amb en Josep Almeda, decidiren boicotejar l'acte, mitjançant el segrest de la Mare de Déu de Núria, previ, a l'esmentada cerimònia organitzada per l'església del "Movimiento".

El 8/08/1967 dos escoltes, d'identitat desconeguda, van pujar a Núria amb el cremallera per tal d'observar expedita la ruta del cremallera. Altres dos nois, Xavier Margais i Ton Ribas, hi pujaren de nit, i a peu. Arribats a Núria, van entrar fàcilment a l'església i no els va ser gens complicat emportar-se la Verge introduïda dins una motxilla. Els quatre joves van iniciar la baixada fins a Queralbs on, un cotxe que els esperava, els traslladà a una masia de Vallgorguina, llogada per en Nemesi. Entretant, Josep Rafael Carreras de Nadal i l'Albert Manent, van difondre a la premsa un comunicat signat per una inventada Comissió de Sacerdots i de Militants d'Acció Catòlica, donant compte del segrest, i condicionant al mateix temps, el retorn de la Verge a: 1- La repatriació de l'Abat Escarré, 2– La dimissió del bisbe de BCN Marcelo González, 3 – El nomenament de bisbes catalans
La cerimònia de coronació es va celebrar, tot i que la imatge original del "sacrílego robo", fou substituïda per una rèplica en guix.

Finalment, el bisbe Marcelo González fou rellevat pel bisbe de Girona, Narcís Jubany, l'abat Escarré aleshores ja traspassat i enterrat a Montserrat, acomplint-se així, els condicionants pel retorn de la imatge romànica, donant inici a la logística per a la devolució, confiada als esposos Josep Benet i Florència Ventura, que la van lliurar a Montserrat en el conegut indret de Can Massana a Mn. Frederic Bara, el qual la feu a mans del bisbe de la Seu, Joan Martí Alanís, cap del bisbat d'Urgell, propietari legal de la imatge, qui la retornà, a la Vall de Núria.

En tant que va durar el segrest, la imatge va ser acollida en diferents llocs, la família Carreras-Codina al seu pis d'Horta a BCN, des d'on la portaren a casa de l'àvia d'en Rafael Carreras a la rambla de Vilanova i la Geltrú, on hi va romandre en secret, fins al 28/01/1972 en què va ser recepcionada per en Mn. Frederic Bara.

Si voleu saber-ne més, proveir-vos del llibre "Mossèn, ens han pres la Marededéu !" De Manuel Castellet i Rosa Anna Felip