Des del Campanar

Marijó Riba
Marijó Riba    /    2017-05-13
Aula Molas. I va la cinquena!

El passat divendres se celebrava -a la Biblioteca Balaguer- la cinquena edició de l'Aula Molas dedicada a "Crítica i Literatura". Un tresor de casa nostra que passa any rere anys sense massa transcendència a la ciutat i amb molt poc reconeixement dels mitjans, però que manté un nivell acadèmic excepcional amb la implicació dels grans experts del món de la literatura contemporània.
Podríem dir que aquesta Aula fou la primera conseqüència de l'arribada del fons Molas a la nostra ciutat i ha servit per vincular el món universitari i acadèmic a la institució balagueriana amb l'objectiu d'impulsar la recerca acadèmica i de contribuir a la formació de nous investigadors; i amb l'esperança d'apropar l'Acadèmia als estudiants en general i, per tant, als de la nostra ciutat i comarca que poc a poc s'hi van acostant... La implicació de la Universitat d'una manera continuada, programada i ordenada a partir d'un Comité Científic, tal i com funciona aquesta Aula, és la millor manera de treure partit d'una institució com la que va fundar Balaguer ara fa més de 130 anys. És imprescindible que tot aquest coneixement que conté transcendeixi en el món acadèmic i m'agradaria pensar que es podria generar un pol de recerca i coneixement a partir de diferents fons i col·leccions continguts en la Biblioteca-Museu. Els recursos de la ciutat són escassos, però la Universitat i el món acadèmic també tenen la necessitat de trobar institucions amb un contingut tan complet a partir de la interrelació que es pot establir des dels seus diferents fons, sense oblidar-nos dels altres museus de la ciutat i comarca ni de l'Arxiu Comarcal. És un assumpte de país que ens ha tocat vetllar per voluntat de Víctor Balaguer i que ens toca treballar-hi per tal de trobar aquestes necessàries implicacions acadèmiques i universitàries que ens han d'aportar els necessaris recursos de les institucions nacionals per tirar endavant projectes de recerca a partir de tot això que tutelem i que és immens. A més a més, generar aquesta concentració acadèmica no pot fer més que configurar-nos en una ciutat millor. Ens ho hem de creure i hem d'abocar-hi esforç de tots plegats. Des de Vilanova i la Geltrú, s'està generant coneixement a partir d'allò que tenim, per tant, d'allò que som.

Així com tenim més clar -per raons òbvies- que també tenim un extraordinari patrimoni immaterial i material de les nostres festes i tradicions i per això alguns estan lluitant per tal de crear un lloc i un espai on concentrar-hi tot aquest llegat, cal entendre que la futura "Casa de la Festa" no està desvinculada de tot el que hem parlat. I encara menys si som capaços d'ubicar-la en els Josepets, que seria la manera, també, de recuperar un altre element de patrimoni material extraordinari. Dos objectius en un, però que en realitat són el mateix. Víctor Balaguer, Josepets, Papiol, Cabanyes, Ferrocarril, Torre Blava, Far, Adarró, Indianos, Festes, Molas... Quan parlem de patrimoni i de memòria, estem parlant del mateix: coneixement, creixement, culturització, tradició... tan necessari tot plegat per exercir criteri propi i llibertat.

Tot això, al costat d'una UPC vinculada als sectors industrials i empresarials ferroviari i marítim, ens hauria de fer únics. Llarga vida a l'Aula Molas que podríem mimetitzar a altres sectors del coneixement i de la ciutat.

Una vegada més, gràcies doctor Molas.