Des del Campanar

Marijó Riba
Marijó Riba    /    2018-03-29
Estat de xoc

El 21 de desembre passat vaig votar la candidatura de JuntsXCat, ben convençuda però amb un regust amarg per no haver aconseguit una llista unitària de tot l'independentisme.
Encara me'n lamento i encara no ho entenc. Ara bé, jo no vaig votar perquè ningú anés a la presó ni hi estigués disposat o disposada... No podria dormir! Al segle XXI, en una suposada democràcia europea, ningú ha d'estar disposat a anar a la presó per defensar cap ideari polític democràtic. Ni a l'exili. Ningú! És un error pensar que fins que no hi hagi no sé quanta gent disposada a anar a la presó no solucionarem res, perquè automàticament retrocedim més d'un segle voluntàriament.

Des de Divendres de Dolors que estem en estat xoc permanent perquè després d'haver hagut d'empassar la "santa coherència" de la CUP el dijous abans en forma d'abstenció a la investidura de Jordi Turull, vam haver d'encaixar l'empresonament dels cinc líders polítics de l'independentisme i l'exili d'una altra... Però el problema s'agreujà del tot quan el Sr. Iceta, el dissabte, des del faristol del Parlament, va tenir la barra de dir -davant familiars i companys dels recentment empresonats per un estat que ha perdut el nord si és que mai l'ha tingut- que "vulnerar la llei porta conseqüències". Ho va dir condescendentment i com lamentant-se de què no li van fer cas quan ell ho advertia. Ostres, en aquell moment -més que en qualsevol altre moment dels que li he sentit dir en els últims temps-, em vaig sentir molt responsable d'haver votat, alguna vegada, tot i que fa molt temps, el PSOE i el PSC. Com pot ser, Sr. Iceta, que no pari de parlar de desproporció de les mesures cautelars dictades i no aixequi la veu per a denunciar qui realment les aplica i se'n faci còmplice? Li he sentit dir més de cent vegades en els darrers mesos que les mesures aplicades són desproporcionades. Doncs, si són desproporcionades, no deuen ésser les que toquen! Què fem? Ens quedem de braços plegats i concedim l'ús de l'abús d'autoritat en nom de la sacrosanta unitat de la pàtria? On han quedat els principis i els drets? Qui vulnera què, Sr. Iceta? I quines conseqüències hi hauria d'haver?

Mentrestant, les quatre ànimes en pena del PP havien marxat, amb un gest frívolament desmesurat, perquè no els hi va semblar prou formal la convocatòria del ple al Parlament, ni tenien res a dir a la ciutadania en el dia més greu, políticament parlant, que ha viscut el país des de 1978 ençà. No van ni valorar que la Sra. Arrimadas aprofitaria per arrasar-los-hi els quatre votants que els hi queden a Catalunya i a fe de déu que ho va fer.

Per altra banda hem vist com la CUP passava de la "sacrosanta coherència" del dijous a lliçons de generositat el dissabte: "a més repressió, més generositat". De qui? Des de l'independentisme s'ha trobat a faltar aquesta generositat en la negociació, senyors cupaires. "Donem el procés per acabat i passem humilment a l'oposició". Jo, els hi he vist sempre a l'oposició. Han actuat amb autoritarisme en nom de la coherència i han imposat el seu parer a una majoria 17 vegades més gran que vostès sense oferir res viable a canvi. I ara, ahir diumenge, s'ofereixen a entrar a la Mesa; i jo em pregunto, quina assemblea els ha autoritzat per prendre ara aquesta decisió? La del poble?

Dels Comuns ja he vist que no cal esperar res perquè sempre deceben i ja em sap greu. A moments excepcionals només exigeixen als altres: "formin aquest govern!" Un govern que troben necessari per recuperar les institucions i la gestió del país; on han estat vostès a l'hora de facilitar-ho pel bé de tots?
"Ara és l'hora de la política!" sentim a dir a diversos polítics, opinadors i ciutadans. I jo em pregunto si no és política el que estem fent. Estratègia, també; estratègia jurídico-política, per força; però política per sobre de tot. Si no ja em diran que és el plantejament d'una nova relació entre dues comunitats polítiques i administratives a partir de la definició d'uns valors republicans que han de presidir un nou règim que administri la ciutadania d'un país.

"Ja n'hi ha prou" diu la Sra. Arrimadas i alguns altres. Exactament. Ja n'hi ha prou de tanta impunitat davant tanta injustícia i tanta desproporció! I per això apel·lem Europa. "Unitat" criden d'altres i jo hi estic d'acord i ja m'agradaria; però avui, dilluns sant, mentre estem a l'espera de què resol el jutge alemany sobre el president, el meu president, he escoltat el darrer dels despropòsits del Sr. Iceta apel·lant un govern de concentració per sortir del pas. En aquest moment, confesso que he pensat, també, en exiliar-me.