Des del Campanar

Marijó Riba
Marijó Riba    /    2017-11-04
Estils de fer política

Sembla que la nova situació política del país generada a partir dels vertiginosos esdeveniments que s'han succeït al llarg de les darreres setmanes ha provocat moviments en l'àmbit municipal. És lògic, que el món municipalista -protagonista i garant de les polítiques sobiranistes com ha estat i és- reaccioni davant les darreres amenaces de l'estat per tal d'enfortir les estratègies dissenyades per arribar a l'objectiu marcat: la República Catalana.
Un objectiu clarament exposat en els programes electorals de les forces polítiques sobiranistes, tan a nivell de país com a nivell municipal. Unes forces polítiques i uns objectius legals -cal recordar-ho- que van obtenir el suport de la majoria de ciutadans que van anar a votar a les darreres eleccions catalanes. Una actitud exemplarment demòcrata per part de l'estat hagués sigut la d'haver facilitat el referèndum i/o admetre que un molt significatiu percentatge de catalans defensem desconnectar-nos d'una manera de fer que considerem que ens porta a una involució en democràcia i a una involució en drets socials, culturals, econòmics...

En el moment de formar els governs municipals -el juny del 2015- en molts llocs es va optar clarament per formalitzar coalicions sobiranistes per tal d'enfortir, també des dels municipis, les polítiques sobiranistes. Aquest no va ser el cas de Vilanova i la Geltrú. ERC va abocar a CiU (la llista més votada) a buscar estabilitat de govern amb el PSC. ERC de Vilanova va caure en el parany de la CUP intentant buscar una possible coalició alternativa d'esquerres per tal de formar govern i posicionar-se amb l'esquerra independentista no fos cas que se'ls confongués amb l'statu quo representat per la força de les retallades, de la insensibilitat social, de l'oportunisme electoral, del sobiranisme sobrevingut i oportunista... i tot un seguit de qualificatius que encara usen per a desmarcar-se del partit polític que lluny de representar el que diuen, ha trampejat, amb polítiques possibilistes i sense enganyar, una de les pitjors situacions de crisi tant a nivell nacional com local, provocada per una nefasta gestió d'un tripartit que cal recordar que en el cas de Vilanova i la Geltrú va deixar un forat negre de 15 milions d'euros de despesa no pressupostada governant a costa dels proveïdors. Aquesta ERC local, irresponsable durant el tripartit, ho va tornar a ser a l'hora de donar estabilitat governamental a la ciutat en l'actual legislatura, però també al país. Junqueras no va pair la proposta d'Artur Mas el novembre de 2014 d'eleccions plebiscitàries a partir d'una llisa única en la qual posava el seu lideratge a disposició i, evidentment, Junqueras la va esguerrar.

A Vilanova i la Geltrú, ERC, també va voler marcar pauta i van decidir quedar fora del govern i anar desgastant un pacte sociovergent que ha donat els seus bons resultats a nivell local i que no ha generat cap problema en els temes sobiranistes perquè així ho van pactar i així han complert tot i les pressions que el PSC local deu tenir. Perquè sense l'antic líder del PSC local els pactes han estat possibles i no hi ha motiu per trencar-los.

Sr. Medina, qui tira pilotes fora? L'alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, diputada de Junts pel Sí i presidenta de l'AMI? Senyors republicans locals, qui juga a irresponsabilitats i oportunismes?. On és la seva engrescadora proposta que justifiqui el canvi en el govern de la ciutat? Perquè ara volen forçar un govern local sobiranista i el 2015 no? Quines eren les extraordinàries diferències programàtiques entre ERC i la llista de CiU (l'actual PDeCAT) en polítiques econòmiques i socials el 2015? A més a més de compartir el desig d'una república catalana és evident que hi ha més semblances entre PDeCAT i ERC que entre ERC i els anticapitalistes amb qui van festejar... I per acabar, quins problemes locals amb les actuacions sobiranistes ha generat el PSC local? I ara volen desestabilitzar la governança de la ciutat sense cap proposta a millor, a la recta final de la legislatura i amb tots els projectes del pacte de govern en marxa?

No els hi sembla que després de 2 trànsfugues i dels antecedents de les seves decepcionants negociacions del 2015, ara calen propostes sòlides de millora i amb fermes garanties de compromís per la ciutat, en lloc de frívols tweets acusatoris cap a l'alcaldessa Lloveras d'eludir responsabilitats sobiranistes? Mal estil de fer política pels temps que corren!