Des del Campanar

Marijó Riba
Marijó Riba    /    2017-08-24
He mirat aquesta terra...

Mentre bleixa l’aire malalt de la nit
i boques de fosca fressen als camins,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan el vent és parla en la solitud
dels meus morts que riuen d’estar sempre junts,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Salvador Espriu
Segurament els dos problemes més greus que envolten ara la nostra civilització són el canvi climàtic i el terrorisme jhijadista. Tinc un bon amic de tertúlia que ens alerta constantment del perill que suposa la manca de consciència i de voluntat política sobre el canvi climàtic i, fa molts pocs dies, ens alertava i alarmava de la irreversibilitat dels seus efectes de tal manera que, segons la seva opinió, anem cap a la destrucció del planeta i, per tant, ja no veu la necessitat de lluita.

En tinc un altre (de bon amic tertulià) que emparant-se en la tecnociència i amb l'esperança de què els poderosos del món es vagin espiritualitzant i deixin de dominar per plaer davant la futilitat de tot plegat, ens matisa el panorama i confessa que té moments optimistes en els quals veu possibilitats de poder resoldre el problema de l'energia i de la destrucció planetària -no sense abans haver pagat un preu elevat amb canvis importants i destructius en el planeta, però no de manera totalitària-.

La polèmica està servida i per aquells qui no entenem res de tecnociència només ens queda l'esperança de creure-hi i de què es puguin donar les circumstàncies adequades per posar en marxa aquests avenços tecnocientífics, de què l'espiritualitat vagi guanyant terreny en els poderosos... i, simultàniament, es doni un canvi d'actitud d'aquests poderosos i de tots plegats en benefici del planeta.

Però això, el primer amic ho descarta i diu que és impossible, perquè aquesta via de pensament no contempla el factor de l'estupidesa humana. Arribats a aquest punt semblaria que l'estupidesa humana comparteix amb la tecnociència la capacitat de sorprendre'ns més enllà de tota expectativa. I així ha estat, amics.

El pitjor aspecte de l'estupidesa humana al servei dels poderosos ens ha portat, una vegada més, la pitjor sorpresa en aquest ja inoblidable 17 d'agost. L'inconsciència (estupidesa) al servei de la mala consciència. No s'hi pot passar de puntetes... i cal agrair el col·lectiu musulmà que hagi sortit al carrer. I demà tornem-hi, ens hi trobarem plegats perquè "no tenim por".

Però... si és veritat que el Mossos no formaven part del Centro de Inteligencia contra el Terrorismo y el Crimen Organizado (CITCO) i que encara no estan connectats amb l'Europol; si és veritat que feia 9 anys que no es reunia la Junta de Seguridad de Catalunya i que es va fer in extremis el 10 de juliol després d'insistències a instàncies del president Puigdemont; si és veritat que els sindicats de policia tenen raó al denunciar la manca de coordinació entre els cossos policials de l'estat; si és veritat que l'imam de Ripoll estava fitxat per la policia estatal i no fluïa la informació cap el Mossos; si és veritat que l'Aràbia Saudita finança terrorisme; si és veritat que hi ha una violació sistemàtica de drets en aquesta monarquia del golf pèrsic i és veritat que Espanya i Arabia Saudita tenen relacions comercials; si és veritat que les dues monarquies (espanyola i saudita) també mantenen relacions cordials i de negocis; si és veritat... tot plegat i més... Si és veritat... És veritat que algú hauria de quedar-se a casa i no desfilar pels carrers de Barcelona demà dissabte a la manifestació convocada.