Des del Campanar

Marijó Riba
Marijó Riba    /    2017-12-18
No ho puc entendre...

No puc entendre com s'ha malbaratat una ocasió d'or de fer un front comú i contundent a partir d'una llista unitària que camini cap a la República Catalana. No ho puc entendre perquè res hauria sigut més clar per demostrar la voluntat dels electes i res hauria sigut més entenedor pels electors; per tant, res hauria ajudat més a l'hora d'interpretar un resultat que -tinguem-ho present- s'haurà de llegir des d'Europa si volem que res canviï. Si el resultat resulta bo pel sobiranisme i volem que Europa desperti, li hauríem posat més fàcil anant plegats en una llista el més unitària possible i el més transversal possible.
Llàstima! Perquè veient els debats i escoltant els missatges dels partits, més enllà del contingut dels seus repetits programes electorals, continuem estant davant la mateixa disjuntiva que mesos enrere però encara més radicalitzada per ambdues bandes a partir dels esdeveniments del mes d'octubre, de l'aplicació del 155, de la desobediència, de la manca de diàleg, de les presons incondicionals a presos polítics, dels exilis polítics de polítics i de la vergonya de certes actuacions judicials que posen en dubte la qualitat de la separació de poders i la qualitat democràtica de l'estat espanyol i, per tant, d'Europa.

Enmig de tot això i de la convocatòria il·legítima d'eleccions, ERC encara no ha respost perquè no ha volgut jugar en una llista unitària que va més enllà dels partits. Aquesta llista -que ja no és- hagués estat un missatge incontestable. Hi ha qui justifica ERC perquè entén que per primera vegada les estadístiques somriuen a aquest grup polític que veu la possibilitat de tenir un president de la Generalitat. Als republicans els festegen els Comuns i el PSC i ells -ERC-, no parlen clar. Això, fa mal al sobiranisme.

Fins passada l'extraordinària diada de Brussel·les, cap líder d'ERC no havia dit clar i català que si guanya aquesta formació, investiran president Oriol Junqueras. Ho vaig sentir per boca del conseller Romeva i li vaig agrair, però mentre escric l'article, encara no ho han dit tots els líders d'aquesta formació de manera contundent perquè dir això, en aquests moments, costa. No investir el president legítim Puigdemont i perdre l'oportunitat de donar un clar missatge a l'Europa que volem que ens escolti, fa mal al sobiranisme. Encara no sabem quin paper destinen al president Puigdemont i la seva llista en cas de victòria sobiranista per part d'ERC; per altra banda, parlen d'un govern executiu... Confusió, molta confusió i estratègia partidista -encara que legítima- que fa mal al sobiranisme. Aquesta transversalitat dispersa i repartida entre dues grans llistes sobiranistes, despista els electors i dificulta la interpretació dels resultats i la fa més complexa i menys contundent.

Què érem a Brussel·les? Una sola llista demanant que Europa desperti! Cal que quedi més clar què farà ERC en cas de guanyar. Els mobilitzats a les manifestacions de fa tants anys i de tantes accions com s'han dut a terme en defensa de la democràcia, del dret a decidir i de la llibertat dels presos polítics fins arribar a Brussel·les, hem de saber que farà ERC -més enllà de què faran president a Oriol Junqueras si poden- en els diferents escenaris que es poden presentar a partir dels resultats electorals. El president Puigdemont ho té clar: restituir el govern legítim si els números surten. Segurament el missatge més entenedor, més contundent i amb més força davant tothom, inclosos els del "procés del 155".
Després de Brussel·les i del 21D, caldrà començar de nou a pensar també amb Madrid: "Wake Up Espanya!"