Des del Campanar

Marijó Riba
Marijó Riba    /    2017-03-11
Quosque tandem, Mr. Janus Korwin-Mikke?

Tants anys de drets humans, de principis bàsics, de llibertats bàsiques, de Declaracions de drets fonamentals, de Cartes i Convenis internacionals en favor de la protecció de tots aquests drets i llibertats... i tants anys de lluita per la igualtat enmig de tots aquests drets i llibertats des d'aquesta Europa civilitzada i exemplar del món occidental i ara, ben entrats en els segles XXI, hem de veure ocupant un escó del seu Parlament, un eurodiputat ultradretà polonès, Janusz Korwin-Mikke, que fa de mirall de tots plegats i ens reflecteix una caricatura de bona part de la nostra societat.
Ja és trist haver de continuar fent prevaldre en les nostres Lleis, en les nostres Directives, Normatives i Reglaments que cal preservar el principi d'igualtat. I una evident constatació de què encara cal ha estat l'aparició d'aquest esperpèntic personatge amb dret a paraula i vot del Parlament europeu. Alguna manera hi haurà d'expulsar definitivament aquest energumen que fa trontollar els pilars de la democràcia europea des dels fonaments bàsics estructurals d'aquesta Europa en crisi i vulnerable com podem veure. On són els mecanismes de defensa i preservació d'aquests principis bàsics?

Des de l'altra banda de l'Atlàntic, des de l'altra societat exemplar en progrés i llibertats tampoc es camina massa bé amb un Trump que porta al costat una mena de "nina mecànica" dissenyada a la perfecció per tal de tirar per terra qualsevol avenç cap a la igualtat. Tornem a tenir la dona objecte com model social. Massa anys de diner fàcil acumulat en mans de gent poc amant de les humanitats i el coneixement, i poc disposada a pensar en invertir en la millora de la qualitat humana. Anys de populismes condescendents forjats lluny de les biblioteques i enmig de l'especulació en els quals només preval el criteri del poderós paternalista. Gent d'ordre, diuen. De quin ordre, Mr Trump? Mr. Korwin-Mikke? Del seu?

Mentrestant, a casa nostra continuem patint assassinats de gènere, potser hereus d'una societat reflectida en les lleis que ens regien no fa massa anys. Hauríem d'esperar l'any 1975 per eliminar del Codi Civil el requisit de la llicència marital i just abans de la Constitució es modifica el Codi Penal per despenalitzar l'adulteri. No serà fins l'any 1981 i a partir del reconeixement del dret d'igualtat en la Constitució del 78 que es fan dues reformes en el Codi Civil per tal de reconèixer la igualtat jurídica de la dona casada en l'administració de béns i en l'exercici de la pàtria potestat; o bé per a regular els procediments de nul·litat, separació i divorci, per exemple.

Fa mandra escriure i llegir aquesta mena de reflexions que anem repetint al llarg dels anys perquè la majoria dels qui les llegim o escrivim sembla que ho tenim superat. Fa mandra fer accions en aquest sentit cada 8 de març o cada vegada que cal per motius concrets... Quosque tandem abutere, Mr. Korwin-Mikke, patientia nostra? Però cal. Cal cridar perquè per Carnaval no tot s'hi val. Perquè quan en toquen una ens toquen a totes. Perquè la dignitat ha de tornar a ser un dret inherent a les persones. Cal cridar per expulsar un representat públic polonès que va en contra dels drets humans protegits per la Unió Europea.

Una any més, haurà calgut pensar en les dones...