Des del Campanar

Marijó Riba
Marijó Riba    /    2018-02-03
"The post" o "Els arxius del pentàgon"

Aquests dies es pot veure als cinemes aquesta pel·lícula de Steven Spielberg, protagonitzada per Meryl Streep i Tom Hanks. Una bona pel·lícula al meu entendre -amb uns magnífics llargs silencis de Meryl Streep agafada en primer plano i més coses...- que recomano anar a veure.
La pel·lícula, tot i estar ambientada a començaments de la dècada dels setanta a EEUU, amb la Guerra del Vietnam de transfons i el qüestionament de la ciutadania americana a l'administració Johnson-Nixon, al voltant d'aquesta inacabable guerra, en uns moments en què el desig de pau ja prevalia davant la lluita al comunisme..., posa damunt la taula diverses qüestions encara no resoltes per la nostra societat: la lluita de la dona per ocupar llocs directius i/o de responsabilitat i fer-se respectar, la separació de poders en els estats de dret, i la llibertat de premsa i d'expressió. Potser aquesta última és la que pren força com a corol·lari del film, però sense les altres potser quedaria en una pel·lícula més d'aquestes d'espionatge americà basada en fets reals; potser quedaria més en el format documental d'uns fets que van ocórrer i que cal recordar.

Repensant-la aquests dies m'és impossible no establir paral·lelismes amb fets que estan passant ara a casa nostra i ara deixo de banda els referents a la desigualtat entre homes i dones. Un tal R. Nixon va posar en marxa la maquinària del govern dels EEUU per obligar la premsa a abandonar la idea de publicar documents que comprometien la mala praxis dels successius presidents americans. Va usar coaccions i amenaces de diversa índole i, finalment, va usar la Fiscalia General per tal que donés instruccions a tribunals federals de dictar ordres que obligaven la premsa a desistir de la publicació d'aquesta documentació. No els hi sona la música? No és un tal M. Rajoy que usa la Fiscalia General i el poder judicial de l'estat per sotmetre l'adversari polític? Hem vist fa escassos dies com transcendien trucades del govern als membres del Tribunal Constitucional... El govern espanyol ¿no és un govern amb males praxis polítiques i democràtiques i amb molt mal estil que amenaça fins i tot al president del Parlament de Catalunya recordant-li que té dos fills? No és un govern que exerceix l'abús de poder sobre la premsa històrica del país -que malda per sobreviure en una nova era de la informació- i de la qual una part es sotmet a les ordres del poderós per tal de no desaparèixer i l'altra part subsisteix sota amenaça? No estem veient l'exercici descarat de la censura sobre certs mitjans o sobre certs professionals? I aquí arriba la lliçó de la pel·lícula perquè, finalment, allò que salva "The Washington Post" de desaparèixer no és l'acatament de les ordres del poder, sinó la convicció i el compromís de què la llibertat de premsa i la llibertat d'expressió han de prevaldre en benefici del col·lectiu; i, per altra banda, la convicció de bona part de diversos tribunals federals, de què la separació de poders és un dels pilars fonamentals de l'estat de dret i, el seu exercici, allò que fa prevaldre la noblesa de la institució i manté l'estat de dret.

Aquesta reacció no és la que estem veient a l'estat espanyol. L'abús de poder està guanyant la partida en nom de la democràcia. Com m'agradaria veure més aviat que tard, o millor dit, abans que sigui massa tard, una edició conjunta de tota la premsa i de tots els mitjans de comunicació desemmascarant definitivament aquesta manca de divisió de poders, aquest abús d'autoritat cap a l'adversari polític i aquesta coacció a certs mitjans... I com m'agradaria començar a veure alguna sentència de jutjats de primera instància posant en evidència l'abús de la força... Lluny, però, d'això, m'acaba d'entrar la notícia via mòbil, de què el T Suprem pretén inhabilitar els líders independentistes abans de jutjar-los. L'enginyeria jurídica és de tal magnitud que desvirtua la concepció de la justícia que puguem tenir. Quina merda! Marxem?