Des del Campanar

Miquel Bernadó
Miquel Bernadó    /    2017-09-22
¡Catalanes, España os ama!

(sabemos lo que os conviene y todo lo hacemos por vuestro bien)

"Primer van venir a buscar els [il·legals] comunistes,
i jo no vaig parlar perquè jo no era comunista.
Després van venir pels [il·legals] socialistes i els [il·legals] sindicalistes,
i jo no vaig parlar perquè no era una cosa ni l'altra.
Després van venir pels [il·legals] jueus,
i jo no vaig parlar perquè no era jueu.
Després van venir per mi...
i en aquest moment ja no quedava ningú que pogués parlar per mi."


Aquestes paraules, erròniament atribuïdes sovint a Bertold Brecht, van ser pronunciades pel pastor luterà alemany Martin Niemöller l'any 1946 a Kaiserslautern. Niemöller no va incloure en el seu relat els també il·legals homosexuals ni els igualment il·legals gitanos... però uns i altres havien mort massivament a les càmeres de gas. En els anys trenta la gran majoria dels jutges alemanys van aplicar de forma meticulosa i sense cap mena de vacil·lació les lleis emanades d'una democràcia convenient pervertida i corrupta.

Estem vivint dies de vertigen. Els defensors a ultrança de LA LLEI proliferen de manera que mai hauríem pogut ni imaginar. El respecte a la llei ha esdevingut un mantra inqüestionable. La llei, qualsevol llei, ha de ser acatada de forma automàtica i pauloviana. Però no tothom té la mateixa opinió al respecte. Aquest passat juliol hem pogut celebrar el 200è aniversari del naixement de Henry-David Thoreau. Al nord-americà Thoreau se'l considera el pare de la desobediència civil, malgrat que ell mateix preferia fer servir els termes resistència pacífica i objecció de consciència. La cara oposada de la desobediència civil és l'obediència pròpia del vassall, la submissió pròpia del súbdit, l'acatament dòcil i ceg. La genuflexió que diversos Torquemadas ens reclamen a brams amb ceño fruncido.

Tant el Mahatma Gandhi com Rosa Parks, o Martin Luther King, o Nelson Mandela són hereus morals de Thoreau. Segons Gandhi: quan una llei és injusta, el més correcte és desobeir-la. El tercer dels presidents dels EUA i el principal autor de la Declaració d'Independència nord-americana, Thomas Jefferson, afirmava sense embuts: quan la injustícia esdevé llei, la resistència és un deure.

En les darreres setmanes el trist, amarg i clamorós silenci de la majoria (amb honroses excepcions) dels suposats demòcrates espanyols de tota la vida fa posar els pèls de punta. I el paper de determinats líders polítics, rosa al puny o puny enlaire, amb calculada ambigüitat, o desimbolta complicitat, davant de l'abús de poder provoca basarda. Qui es podia imaginar que arribaríem a aquest extrem de docilitat i mesquinesa davant de l'amenaça i la coacció, de simpatia descarada pel repressor que branda la Constitució amb esperit inquisitorial? No ens havien venut que sense armes ni bombes tot era defensable, discutible i consensuable?

En la molt democràtica Gran Bretanya, ara fa un segle, sufragistes i suffragettes s'hi van deixar literalment la pell i van ser durament reprimides en nom de LA LLEI. El gener de 1971 Pepe Beúnza es va negar a incorporar-se a files, motiu pel qual se l'empresonà. El 23 d'abril, en un Consell de guerra, se'l jutjà per desobediència i se l'envià durant gairebé dos anys a la presó de Jaén, plena de presos polítics, a complir la condemna. Ara mateix fa 21 anys que un Aznar necessitat de suport per a formar govern va anunciar, sota pressió de CiU, la supressió del servei militar obligatori i la plena professionalització de les Forces Armades.

I és justament el vilanoví Josep Piqué, ex-ministre d'Aznar i ex-president del PP... i fill d'un destacat alcalde franquista, qui baixa de nou del Parnàs en defensa del dependentisme. Piqué acaba de publicar un llibre a vuit mans, juntament amb una vella glòria socialista anomenada José Borrell -a vegades Josep, a vegades Pepe- també exministre (en aquest cas del PSOE), també català i també dependentista.
Els altres dos autors són Francesc de Carreras, un dels fundadors de Ciutadans/Ciudadanos i el notari i columnista de La Vanguardia Juan-José López Burniol.

A les antípodes polítiques de l'ex-ministre Piqué hi trobem la també vilanovina Neus Lloveras, alcaldessa de Vilanova i presidenta de l'AMI... i filla d'un tenor reconegut internacionalment. Ella és una convençuda defensora de l'independentisme, per la qual cosa té pendent una querella judicial i acaba de rebre el càlid suport de bona part dels seus conciutadans, més enllà de diferències i rivalitats polítiques.

Sí, Thoreau fa 200 anys que va néixer a Concord, a tocar de Boston,....però el quintacolumnisme és viu i el nostre circ està farcit d'elefants encadenats. Elefants nascuts en captivitat que, des de la més tendra infantesa, van ser encadenats a una senzilla estaca. Van intentar repetidament alliberar-se'n però no ho van aconseguir, no tenien prou força. Allò va quedar enregistrat per sempre més a la seva ment. De grans segueixen creient que la seva força no és suficient per a desprendre's de l'estaca. Ni tan sols ho intenten. La seva submissió a la llei del circ està més que garantida.