Des del Campanar

Miquel Bernadó
Miquel Bernadó    /    2017-06-16
No és país per a joves.

Amb l'arribada de les primeres calorades el país s'omple de festivals. Aixeques una pedra i surt un festival. La fórmula triomfadora és ben coneguda: horari preferentment nocturn i a l'aire lliure, macro escenari principal, generositat en decibels, publicitat molt potent i seductora, grans estrelles del pop/rock i totes les seves múltiples variants, subministrament eficaç de cervesa (habitualment una única marca: la munificent empresa patrocinadora)


Fa pocs dies Barcelona va tancar amb un èxit abassegador el Primavera Sound, en el moment de llegir aquestes línies s'està portant a terme el Sònar,... però és que en vindran més, molts més! ... i no només a Barcelona... i no només a Catalunya. Probablement aquest racó del sud-oest d'Europa és dels que concentra més música/cervesa en època estiuenca.

Una de les marques patrocinadores porta a terme, any rere any, una descomunal campanya de mecenatge. Aboca ingents quantitats de diners en patrocinar esdeveniments musicals preferentment dirigits a un públic format tant per joves com no-tant-joves-amb-síndrome-Peter-Pan. Aquesta coneguda empresa és propietat del tàndem Carceller, pare i fill, els quals van cometre un dels fraus més escandalosos de tota la història amb la Hisenda espanyola. Ara fa gairebé un any van ser condemnats a pagar més de 92 milions d'euros. Els Carceller es van escapolir de la presó. Un dels avantatges de tenir pasta! 13 delictes, només comptant els que no havien prescrit.

El fill Carceller, actualment el màxim responsable de l'empresa, viu a Madrid i és un habitual del poderós palco del Bernabeu. No practica l'ostentació però posseeix latifundis a Andalusia i Extremadura i té, o ha tingut, participacions a Sacyr, Ebro Puleva, Rodilla, Cacaolat, Pescanova, Repsol, Atlántica Petrogas, Banco Herrero, Hidroelétrica del Cantábrico, Gas Natural, Unión Fenosa y la Compañía Logística de Hidrocarburos. Un Grande de EsPPaña ? El Carceller-pare va néixer a Teruel i va emigrar a Terrassa (per a ell Tarrasa), on va fer negocis gràcies a les seves relaciones falangistes, fins arribar a ser ministre d'indústria de Franco en 1940.

Total: a Vilanova estem a punt de gaudir/patir una nova onada estiuenca de festivals, revetlles i sorolloses festes de tota mena; una veritable sobredosi, gairebé un tsunami. El més important de tots ells gaudeix del generós i ostentós patrocini dels Carceller, els mateixos que nodreixen de diners el festival Sons Solers, aquí a tocar. Altres festivals més modestos també seran beneïts per la generositat d'alguna marca alcohòlica que estarà present a les barres... i que farà possible quadrar els números gràcies a hores i més hores de suculentes vendes.

La nit, la lluna, el caloret, els amics, la gresca, una certa modernor, la platja, el bon rotllo mediterrani, la frescor amarga de la cervesa... qué més es pot demanar?

Un país ideal per als joves?

Mentre importants i respectables empresaris, grans i imprescindibles generadors de riquesa (diuen), malden per regar amb cervesa la nostra resseca i eixorca terra estiuenca, l'atur juvenil al nostre país és un escàndol de primera magnitud que no sembla generar grans angoixes. Els joves ja s'han resignat a acceptar salaris de pura misèria, o han desertat en busca de veritables oportunitats; i l'alcoholisme juvenil ha esdevingut un colossal problema mèdic-social al nostre país.

Beure i divertir-se per a oblidar la crua realitat? Els empresaris cervesers així ho deuen creure. Potser pensen que estan oferint un servei social imprescindible enmig de tanta misèria? Altrament costa d'entendre que hagin acabat prenent el lloc a la Conselleria de Cultura pel que fa a la subvenció de tota mena de festivals d'estiu.

Mentre els empresaris cervesers ens observen des dels seus iots ancorats a Puerto Banús, Portofino o Santorini... nosaltres, un any més, ens disposem a barallar-nos per l'etern dilema: és soroll o és cultura?