Des del Campanar

Quim Llamusí
Quim Llamusí    /    2016-09-14
No és optimisme, és perspectiva contrastada.

Dies enrere em va trucar un amic per dir-me -en nom de VNG per la Independència- que, si estava lliure el 10 de setembre, em volia fer una proposta molt llaminera. Resultava que en Vicent Partal, director de Vilaweb, havia acceptat fer el discurs de la Marxa de Torxes i els calia algú que l'anés a rebre perquè els organitzadors estarien ocupats amb la logística de l'acte.
Em vaig rendir a l'instant. Quin regal gaudir de la companyia d'un dels referents de la premsa del nostre país, del pioner de la premsa digital a Catalunya i a l'Estat, el meu analista polític de capçalera, autor de tants i tants editorials que he llegit en els darrers anys!

Vaig demanar-li a un altre amic si em voldria acompanyar en la trobada, sabent segur que no s'hi resistiria. Dissabte, a les set de la tarda, ens vàrem trobar tots tres al vestíbul de l'estació. En Partal va proposar anar a fer un refrigeri per pal·liar la xafogor.

L'hora llarga de diàleg compartit es va fer curtíssima davant la potència del personatge i la seva dimensió humana i propera: l'evolució de la informàtica i de les xarxes, l'ètica periodística i la tirania de la immediatesa, vivències seves com a corresponsal de guerra als Balcans, la situació política a Catalunya i a Espanya...

Segueixo en Vicent Partal de fa temps pel seu domini de la política catalana, espanyola, i mundial i per les seves anàlisis assenyades. Sovint es queixa quan se'l titlla d'optimista, una fama que el molesta molt perquè "...Fa molts anys que treballe i observe aquest país i és això que em fa veure algunes coses d'una manera que a alguns els pots semblar optimista. Però per a mi és contrastada."

Una perspectiva contrastada que li permet avançar-se al moment polític amb prediccions quasi profètiques com aquesta del passat desembre:

"Fem una mica de política-ficció. Imaginem-nos que finalment hi ha acord per a formar un govern a Catalunya abans del 9 de gener i imaginem-nos també que les eleccions espanyoles del dia 20 deixen un panorama de difícil governabilitat. Com canviaria tot, de la nit al dia... imaginem-nos que entre PP i Ciutadans no arriben a la majoria absoluta de 175 escons. Difícilment hi arribaran PSOE i Podem,..."

La metodologia d'en Vicent és senzilla com ell mateix, "un constant anar amunt i avall, escoltant i parlant amb gent". Una manera de fer honesta que genera confiança, transmet seguretat i li obre portes de difícil accés.

Haver-lo escoltat m'ha permès endreçar algunes idees (no les poseu pas en boca seva): Hi haurà terceres eleccions (potser quartes i tot). Superarem la qüestió de confiança i s'aprovaran els pressupostos de la Generalitat. La construcció d'estructures d'Estat és una tasca formidable i rigorosa que no té aturador. El President Puigdemont proposarà un referèndum pactat als governants espanyols; seran ells, si el refusen, els qui imposaran la unilateralitat. I, per descomptat, proclamarem la República Catalana!

No és optimisme, és perspectiva contrastada!