Des del Campanar

Quim Llamusí
Quim Llamusí    /    2016-05-26
Un nou partit polític, per fer què?

El passat dia 21, militants (i simpatitzants) convergents estàvem cridats - eleccions primàries a banda- a prendre una decisió que determinarà el futur immediat del propi partit i del procés polític que ha iniciat el Govern català, amb suport majoritari del Parlament
L'opció "Vull que Convergència Democràtica de Catalunya impulsi la creació d'una nova formació política..." va superar amb un 67'05% de vots l'alternativa que "...es mantingui com a formació política i faci front a la seva renovació..."

Un partit polític és una eina destinada a transformar la societat per tal de millorar les condicions de vida de la ciutadania; quan aquesta societat evoluciona a un ritme tan frenètic com l'actual, els partits corren el risc de no adaptar-se a les noves condicions i esdevenir obsolets, incapaços de servir els encàrrecs rebuts. Seguint aquesta línia vaig sol·licitar militància a Convergència el 2012, no perquè en fos un "fan incondicional" sinó amb perspectiva crítica, convençut que calia fer pinya -des de dins mateix- amb aquells que ja estaven treballant per situar les fites de regeneració del partit, democràcia interna, prioritat de les polítiques socials i independència de Catalunya com a fonamentals.

El president Mas ha fet seves aquestes demandes de les bases, entenent que els nous reptes exigeixen nous instruments, lliures de tics de vella política i d'estructures anquilosades que només es podran remoure si s'enderroca l'edifici per fer-ne un de nou.

La nova formació haurà de ser creïble des de dins i portes enfora. No es tracta tant de convèncer ningú amb estratègies de vells predicadors com de proposar objectius que els ciutadans vulguin compartir perquè s'hi vegin reflectits, representats i emparats.
Seguint aquest perfil crític em permeto destacar tres eixos que entenc ineludibles per garantir la desitjada transversalitat.

Un eix ètic dotat de normes estrictes destinades a eradicar la corrupció, expulsant i denunciant judicialment els corruptes i exercint l'acusació particular des del propi partit. Més enllà d'això, cal vetllar pel compliment de la Declaració Universal dels Drets Humans i encarar una revisió els codis deontològics públics i privats que posi en el punt de mira la xacra del corporativisme, entre d'altres objectius.

Un eix socio-econòmic que impulsi la iniciativa privada -amb especial atenció a autònoms i Pimes- i una reforma laboral que impedeixi la precarietat en els contractes i els sous, entenent que la reactivació econòmica assegura el benestar de les famílies i la pau social. Com la majoria de militants de Convergència que conec, em considero situat al centre-esquerra ideològic compartint els valors de la socialdemocràcia; ara bé, veient que el carro socialdemòcrata ja va molt ple, amb els bous cansats i les rodes malmeses, haurem de repensar l'Estat del Benestar aixoplugant-lo dels seus principals enemics: les pretensions sumptuàries que l'han fet trontollar, i les temptacions neoliberals que voldrien aniquilar-lo.

Aquest darrer concepte apunta a un posicionament social-liberal que, protegint la llibertat de mercat (amb límits sensats) i d'empresa, estableixi les polítiques assistencials, sanitàries, d'ensenyament i d'habitatge que blindin l'accés universal gratuït a les persones amb risc d'exclusió, així com polítiques energètiques sostenibles i de telecomunicacions, sota control directe del Govern, que establirà preus assequibles i liquidarà les "portes giratòries".

Finalment, un eix nacional que, en la línia que suggereix el president Puigdemont, instauri com a axioma fundacional la construcció d'un Estat independent que, en forma de república, tingui veu i vot a la seu de les Nacions Unides.

Si el nou partit va per aquesta via, m'hi deixaré la pell.