Des del Campanar

Xavier Soler
Xavier Soler    /    2017-07-28
La realitat imaginada

Un dels arguments més demolidors de Sapiens, el llibre de Yuval Harari que avui ja podem trobar en qualsevol lleixa de Best Sellers recomanats per a l'estiu, és el del poder de les ficcions en l'evolució de la nostra espècie.
Deus, nacions, corporacions, empreses i diners, entre molts altres ordres que només existeixen en la nostra imaginació, han jugat un paper determinant en la cooperació humana a gran escala i han provocat a la llarga la desaparició de la resta d'espècies del gènere Homo, els Neandertals els darrers. A diferència de les mentides, una realitat imaginada és una cosa en la qual creu tothom, i mentre la creença compartida es manté, la realitat imaginada treballa amb tota la seva eficàcia.

El 2011 ningú mentia quan l'ONU va demanar que el govern de Líbia respectés els drets humans dels seus ciutadans, malgrat que l'ONU, Líbia i els drets humans només son ficcions de la nostra imaginació. I avui ens trobem amb la paradoxa que la supervivència d'una realitat objectiva com els boscos, rius, oceans i animals salvatges, depèn d'una realitat imaginada com les nacions i les corporacions. La creença en mites nacionals i religiosos ha provocat el patiment de milions i milions de persones al llarg de la història. Les banderes són realitats imaginades però el patiment i la mort de les persones és una realitat objectiva.

En un camp de joc més proper, és perfectament legítim que milions de ciutadans de Catalunya creguin en una realitat imaginada de llibertat, sobirania, justícia, benestar social i valors democràtics, en els drets i llibertats d'un país que veuen o imaginen esclavitzat. Com també ho és que altres milions de ciutadans vulguin creure en un altra realitat imaginada d'ordre i pretesa legalitat. Però finalment l'única realitat objectiva és l'enfrontament, la por i el patiment d'una col·lectivitat dividida. El procés ha sortit dels ordres imaginats per uns i altres per entrar a la realitat objectiva de la guerra de trinxeres, l'odi i el patiment.

En la democràcia imaginada les coses es resolen votant, i en això estem, aquesta és la mare dels ous. La pregunta és com fer-ho, i probablement aquí no ens posarem d'acord. Podríem dir que totes les ficcions són legítimes però ens falla l'estratègia política, tant per una banda com per l'altra. Sobra la fe, les conviccions i les creences, i manca esperit de convivència que està basat en el dubte i en l'acceptació de les diferències. No volem escoltar les raons dels altres sinó mantenir una fe cega en el nostre propi relat i promoure l'enfrontament. L'unionisme està ancorat en la llei.

L'independentisme ja no pot admetre cap discrepància interna ni comentari dubtós sobre les dificultats del viatge ni el resultat final del procés. La seva realitat imaginada és de caràcter religiós: no es permet la dissidència. La seva realitat objectiva és que van perdre el plebiscit del 27-S i aquí va començar tota la guerra.

Però tot passarà, no els càpiga cap dubte. Harari ho explica molt bé. La humanitat no ha parat mai de canviar els seus mites i els seus ordres imaginats. Qui creu avui dia en les novenes per provocar la pluja, en el poder diví dels reis o en el poder dels esperits? La nostra realitat objectiva d'aquest estiu és una nova etapa en el descontrol del canvi climàtic. Ben mirat el nostre problema fa riure una mica.